Panellet, punk dolç i malalt de tele

La normalització lingüística arriba al punk pop de la mà de Panellet. El grup de Terrassa recupera en català la millor versió dels Ramones però també la música tocada a la velocitat del llamp amb melodies i tornades guanyadores que es feia als anys 90 als Estats Units. Fins ara els representants més sòlids del gènere a casa nostra eren els F.A.N.T.A., de Santa Coloma de Gramenet, les noies de The Gachises, de Vilanova i la Geltrú, i el Sorrofest barceloní, un dels festivals de punk pop més prestigiosos de l’àmbit estatal, on Panellet ha tocat un parell de vegades. Ara bé, faltava que un grup com aquest s’unís a la festa i posés la cirereta a l’escena en la llengua de Ramon Llull. “Ens agradar definir-nos com a punk dolç, però no és un estil musical inventat per nosaltres”, explica Pau del Toro, conegut com el Jefe i principal compositor de la banda. “De fet, és el que feien grups com els Ramones. El terme es refereix al punk amb melodies fàcils que s’enganxa com un xiclet”.

Del Toro -que afirma entre riures que odia els panellets i els dolços en general- i els seus dos socis, Xavi Gor Garcia i Ramon Gorel Galtes surten a tocar amb barretines i amb unes armilles plenes de pegats. “El que volem és cridar l’atenció i fer alguna cosa divertida -comenta- i per això ens disfressem una mica. La barretina ens sembla un símbol cowboy d’aquí. Els cowboys catalans són la gent del camp. I l’armilla la portem perquè és punk rock. Som rednecks del Vallès”, afegeix. “Terrassa no és una zona rural, però és una ciutat de polígons industrials, brossa i rieres seques plenes de grafitis. El Vallès Occidental en general és bastant lleig, però volem reivindicar la seva part autòctona”.

El trio del Vallès presenta avui el seu segon disc a la sala Razzmatazz 3 de Barcelona. Sputnik ha estat enregistrat amb l’ajuda de l’Èric Fuentes de The Unfinished Sympathy i és una fuetada de 23 minuts de duració plena d’harmonies vocals ensucrades i de guitarres vitaminades. Escoltar-lo tot seguit té un efecte rejovenidor. “Molta gent, quan em parla de Panellet, em diu: hòstia, aquesta és la música que jo escoltava d’adolescent -diu el Pau-. Jo encara em considero un adolescent perquè escolto i faig aquest tipus de música. Potser sí que hi ha alguna cosa de no voler créixer. La nostàlgia i el no voler desempallegar-te del teu passat”.

Històries sobrenaturals

Sputnik va ple de cançons sobre històries d’amor juvenils ( Loser ) i de referències pop a la televisió catalana ( Montse Guallar, Thalassa o el títol de l’àlbum, que fa referència el mític programa musical del Canal 33). “La televisió és una influència cultural molt important per a nosaltres. Quan érem petits no estava mal vist que els nostres pares ens deixessin mirar la tele després de col·le”. Ara bé, també hi ha espai per a històries misterioses i sobrenaturals, com la que s’explica a Llac petit. “A Terrassa tenim un llac molt a la vora de l’Hospital del Tòrax, un lloc on els malalts venien a morir-se. Hi ha un munt d’històries de por relacionades amb l’hospital, però al llac també hi passen coses. A dins s’hi han trobat cotxes enfonsats, cadàvers... Hi ha alguna cosa d’esborronadora, allà. El llac és a Can Bogunyà, i fa uns segles servia com a regadiu per als conreus. Jo porto a la meva gosa a passejar-hi de dia, però de nit no hi aniria mai”.

+ Detalls

Panellet

Razzmatazz 3 (Barcelona)

28 de setembre