El Palau de la Música es proposa arribar als 600.000 espectadors el 2026

Barcelona600.000 espectadors als concerts. Aquesta és la xifra que vol assolir el Palau de la Música el 2026. Així consta en el pla estratègic 2023-2026, que ha presentat aquest dijous la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana. Per arribar-hi no cal fer-hi més concerts, sinó "tenir més ocupació" a les sales, explica el director general de la institució, Joan Oller. Per entendre la magnitud de l'objectiu, els concerts al Palau de la Música van tenir 445.946 espectadors el 2019 i 376.277 el 2022, un any encara afectat per les conseqüències de la pandèmia de covid.

I com s'aconseguirà aquesta màxima ocupació? Segons el pla estratègic, i a banda d'aprofundir en la qualitat de les propostes artístiques, tenir més públic passa per la "consolidació de preus dinàmics i polítiques de preus socials", per fer la "transició decidida de les campanyes de difusió en mitjans de comunicació tradicionals a la publicitat digital", per "la potenciació del públic internacional" i per "atreure comunitats culturals amb interessos no específicament musicals a través d'un catàleg de formats i artistes de naturalesa diversa", entre altres mesures.

Entre les novetats del pla estratègic destaca un projecte que vol convertir un local llogat a la Via Laietana en el Portal del Palau, "un nou espai que maximitzi la visibilitat de la institució en aquesta artèria renovada de la ciutat, i augmentar així els ingressos per visites guiades, concerts i botiga". Segons Oller, "la hipòtesi optimista" és que pugui obrir el setembre del 2024. Cal recordar que aquest local està en un tram de la Via Laietana que arran de la reforma pràcticament ha esdevingut una plaça davant de la parada del metro, i a tocar del carrer Jonqueres, ara pacificat i d'ús preferent per a vianants. I cal recordar també que el rendiment dels ingressos per visites ja és molt rellevant en l'economia del Palau de la Música: la previsió d'ingressos per visites i concessions el 2023 és de 4,3 milions d'euros, amb una despesa d'1 milió, mentre els ingressos de la sala de concerts és de 7,4 milions, però amb una despesa de 7 milions.

Altres objectius del pla estratègic 2023-2026 són la integració de l'Orfeó Català amb l'Escola Coral, un nou programa per promoure el cant coral a les escoles, crear un concert-gala anual i estudiar la viabilitat d'experiències immersives.

Debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats

El document del pla estratègic explica les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats del Palau de la Música. Entre les debilitats hi ha el "poc control de la qualitat i de la imatge del Palau quan l’espai es lloga a promotors externs de diferents estils musicals, més enllà de la música clàssica" i "l'alt cost de manteniment d'un edifici" que alhora és una de les fortaleses pel reconeixement de què gaudeix com a Patrimoni Mundial. Altres fortaleses són "la programació pròpia" i "la vitalitat de l'Orfeó Català i del Palau de la Música".

Pel que fa a les amenaces, n'identifica tres: "la dependència del sector turístic, una de les cinc principals fonts d’ingressos", "l'augment de competidors programadors de música i l'augment d’institucions que busquen mecenatge" i "la popularitat decreixent de l’activitat coral en general, una activitat que arriba a un segment de públic molt reduït comparat amb les grans propostes mainstream de música actual".

Finalment, el pla estratègic preveu oportunitats com ara "les bones perspectives per a un turisme de valor afegit a Barcelona", "el potencial creixement de públic per a espectacles de música en viu de qualitat" i "el desenvolupament de l’estratègia digital de la institució".