El paisatge sonor de l’ànima de Yoko Ono, al Sónar

BarcelonaEl nom Yoko en japonès vol dir “filla de l’oceà”. Si creiem que el nom fa la cosa, en aquest cas entendrem per què Yoko Ono és inexplorable, inabordable i inesgotable. El seu pare, Isoko Ono, provenia de la família financera Yasuda, una de les més riques del Japó i que tenia una gran influència tant en l’àmbit econòmic com cultural del país. La seva mare, Eisuke Ono, era descendent d’una família imperial i pianista. Amb aquestes referències ja podem deduir que l’entorn de Yoko Ono va ser el d’una família culta i amb un poder adquisitiu alt. Per això, i no és d’estranyar, va aprendre música des de molt petita: tocava el piano i cantava; fins i tot havia cantat algun lied de Schubert. De fet, tota la seva vida va estar envoltada de música i músics; el primer marit, Toshi Ichiyanagi, era compositor; el segon, Anthony Cox, músic de jazz i productor cinematogràfic; i el tercer i últim, John Lennon, un dels quatre components dels Beatles.

Malgrat que Ono tenia una formació superior en música, les seves intervencions en grups musicals com a cantant ens poden fer dubtar si no sabem la seva biografia; fins i tot, ens poden molestar. Però hem de tenir present que ella no volia exhibir els seus coneixements musicals, sinó provocar i crear una nova manera d’entendre la música. Però nosaltres, el grup Ekho, en la peça Yoko Ono’s suite que estrenem al Sónar, sí que fem referència a obres que creiem que poden refermar els seus coneixements superiors i les utilitzem com a citacions, de manera intertextual. Hem introduït melodies procedents de dues cançons de Schubert: Ständchen, la súplica d'un amant a l'estimada com si fos un poema d'anhel, i Wer die Sehnsucht kennt, basada en un poema de Goethe sobre la nostàlgia.

La vida d’Ono va transitar per diferents països, especialment pel Japó, els Estats Units i el Regne Unit. I donat que el context fa l’artista, en la majoria dels casos, hem volgut traslladar a Yoko Ono’s suite diferents paisatges sonors de les ciutats que han estat les més importants per a ella: Tòquio, Londres i Nova York. Tòquio és el bressol, el lloc de naixement, una barreja de les seves arrels culturals, les seves primeres experiències de vida, les seves influències artístiques inicials i un enllaç emocional profund. La ciutat és tant un punt de partida com una font contínua d'inspiració i de connexió cultural. Londres connota un lloc de trobada crucial amb l’art més emergent dels anys seixanta i el primer contacte amb John Lennon, un centre d'avantguarda artística, una plataforma per a l'activisme i la pau i una constant font d'inspiració i creativitat. I Nova York representa una llar creativa i acollidora, un lloc de trobada i col·laboració artística, un centre d'activisme i lluita per la pau i una font constant d'inspiració i reconeixement artístic.

De Tòquio n'hem incrustat l’ambient exterior d’un temple zen amb els sons del mokugyo i el wodden hand (els pals), uns instruments percudits de fusta utilitzats pels monjos budistes durant el ritual de recitació de sutres o mantres; i també el so de l’aigua, un element recurrent en les pintures de paisatge, els poemes haikus i els jardins japonesos que simbolitzen la serenitat, la bellesa natural i el flux constant de la vida com a símbol de la puresa. De Londres, el característic so de la icònica campana del Big Ben del palau de Westminster com a símbol patriòtic, la veu del metro (“mind the gap between the train and the platform”, una frase icònica del tub de Londres), els sons de l’ambient de diversos carrers bulliciosos i, fins i tot, el del xivarri d’un pub anglès i un petit riff de guitarra dels Beatles. De Nova York, el so de les sirenes dels cotxes de policia que defineixen un so distintiu de l’autoritat i la urgència de la seguretat de la ciutat, de l’ambulància, d’un músic de carrer tocant la bateria, el so d’uns trets de pistola i el cant dels ocells de Central Park, districte on Ono tenia el seu apartament a l’edifici Dakota, on va viure fins fa ben poc. Tots aquests paisatges formen part de Yoko Ono's suite, però el més important és el que hem captat a última hora del capvespre, el de l’ànima nua de Yoko Ono.

Magda Polo Pujadas

Catedràtica de la Universitat de Barcelona

https://www.ara.cat/cultura/musica/crit-feminista-yoko-ono-reivindicat-intel-ligencia-artificial-ub-sonar_1_5037898.html