Orbital, electrònica de pub que diu ‘no’ al Brexit

Els germans Paul i Phil Hartnoll tornen a ser aquí. Val la pena celebrar-ho perquè això vol dir que la història d’Orbital, una de les bandes d’electrònica més importants dels últims trenta anys, continua. Herois de la revolució que als anys 90 va descobrir la música de ball intel·ligent al públic rocker i la va convertir en un gènere de masses, el duet britànic és conegut per la seva barreja de diversió i compromís polític. El Paul, el germà petit dels Hartnoll, riu quan se li pregunta per la fórmula màgica de la seva alquímia techno. “Si ho sabés, vendria el secret i faria un llibre. De fet, la millor manera de conèixer l’essència d’Orbital és passar una nit amb nosaltres al pub”, comenta. “El que sí que puc dir-te és que grups com nosaltres i The Prodigy, Underworld i The Chemical Brothers teníem un background i una manera de fer pròxima al punk-rock, i és per això que els aficionats al rock ens van acollir tan bé i van connectar amb els nostres discos i directes. La nostra música era fresca a les seves orelles, perquè estava feta amb uns instruments diferents dels tradicionals”.

Hartnoll confessa que les influències d’Orbital al principi provenien del punk més combatiu. “Dead Kennedys per la ràbia i la poesia amb què Jello Biafra descrivia els Estats Units al món, i Crass, que era una banda d’avantguarda tan única que superava qualsevol etiqueta. Hi ha un disc seu del 1981 titulat Penis envy que ens va canviar la vida i ens va descobrir el feminisme”. L’esperit contestatari d’aquests grups quadrava a la perfecció amb la cultura rave, el moviment underground que a principis de la dècada dels 90 va convertir la música de ball en una força social alliberadora i contracultural. “La cultura rave afirma el músic britànic. “Després d’això no ha tornat a passar res més de tan important”.

El duo anglès, que demà, dissabte, es retrobarà amb el públic barceloní al Festival Cruïlla, té enllestit un nou disc que trenca sis anys de silenci. El seu títol és bastant explícit, Monsters exist. “Hem fet un àlbum per recordar-li a la gent que els monstres són al voltant nostre i que ens poden atacar en qualsevol moment”, explica Hartnoll. “Al disc no diem quins són els monstres en concret, l’oient els pot escollir lliurement”. Ara bé, el petit dels Orbital té claríssims els seus: “El gabinet de presidència del Regne Unit que ha permès el Brexit”, diu. “No hi ha res que faci tanta vergonya com visitar l’Europa continental i dir que ets anglès; jo ho passo fatal. Que els europeus puguin pensar que no vull formar part d’Europa és compromès, perquè estic en contra del Brexit. Theresa May i el seu equip de govern estan portant el país a un precipici conservador i econòmic sense saber què es trobaran a l’altre costat. És irresponsable i patètic”.

Germans de sang

Els Hartnoll fa trenta anys que treballen junts. Han partit peres dues vegades però sempre s’han acabat entenent. “Tothom que tingui un germà ja sap què és: de vegades discuteixes i de vegades no. L’estimes i l’odies. Pot arribar a ser molest però també genial”, diu amb aparent sinceritat. “La millor cosa de treballar amb el teu germà és que ets més honest i directe amb el que t’agrada i el que no. Això pot causar problemes, però alhora fa que arribis al fons de la qüestió molt més de pressa”, assegura el músic.