Música

Omara Portuondo es retira per sempre dels escenaris a Barcelona

Als 93 anys, la van haver d'evacuar del concert de dimecres al Palau de la Música perquè defallia

L. Serra
i L. Serra

BarcelonaLa diva cubana Omara Portuondo havia d'actuar dimecres al Palau de la Música amb l'Orquestra Failde, dins la gira The Farewell Tour d'homenatge a la mítica banda Buena Vista Social Club, però li van fallar les forces. La cantant va ser a l'escenari, però ni s'aguantava asseguda en una cadira ni podia interpretar les cançons i, després del primer intent amb uns versos de Lágrimas negras, no va poder continuar. Després del Quizás, quizás d'Osvaldo Farrés van haver d'evacuar-la per precaució, però l'espectacle va continuar. S'acaba així, a Barcelona, quan està a punt de fer 94 anys, la immensa carrera de la cantant de l'Havana, la diva del Buena Vista Social Club, després d'una carrera de 75 anys en què ha repartit feeling per tot el món. El 2023 encara va guanyar un Grammy al millor àlbum de música tradicional.

El concert que havia d'inaugurar el Cruïlla Tardor, l'última cita a Barcelona de les desenes que hi ha tingut, haurà deixat mal gust de boca als seus fans. La música Mayte Martín ho ha denunciat al seu Instagram d'una manera duríssima, en què denuncia que s'hagi "faltat a l'ètica i la dignitat d'una persona malalta i vulnerable" perquè s'ha exposat "un ésser humà de 93 anys a una situació denigrant". Martín assegura que va ser "un dels moments més tristos" de la seva vida, parla "d'abús" i "explotació", amb una Portuondo tremolosa i desorientada. Martín explica que es va aixecar de la cadira cridant: "No pot cantar! Abusadors!", i va marxar. Lamenta que, davant aquesta situació, ningú no semblés voler aturar el xou. Finalment, diverses persones del públic es van aixecar i van presentar queixes. El Cruïlla no ha fet cap comunicat.

Cargando
No hay anuncios

La gira de Portuondo era de quatre concerts, en què estava previst que ella només cantés en moments puntuals. Després de Colòmbia, Gran Canària i Barcelona havia d'acabar diumenge a Budapest, on finalment ja no actuarà però, en principi, sí que apareixerà davant del públic. "Considerem oportú anunciar la retirada definitiva d'Omara Portuondo dels escenaris". El comunicat del comiat l'ha publicat el seu fill i representant, Ariel Jiménez Portuondo, en què assegura que la cantant està estable sota supervisió mèdica a Barcelona. Justifica que actués i seguís de gira perquè "privar-la de cantar, sempre que tingui ànims, condicions vocals i força, seria condemnar-la a la tristesa". També treu ferro a la situació dient que l'abatiment només eren signes de "fatiga i desorientació" i que "pot passar-li a qualsevol artista sense importar l'edat". Jiménez diu que, a partir d'ara, la cantant participarà en homenatges i trobades amb el públic i assajarà i gravarà al seu estudi, si l'hi permet la salut.

Cargando
No hay anuncios

Omara Portuondo (l'Havana, 1930) va començar la seva carrera com a cantant aficionada i com a ballarina del cabaret Tropicana. De jove cantava en orquestres i ja mesclava música tradicional cubana amb influència de jazz. Des de la primera actuació a la ràdio, als anys 50, ja la van batejar com "la nòvia del feeling". Va cantar durant quinze anys amb el quartet vocal Las d’Aida, amb la pianista Aída Diestro, que les va portar per escenaris de mig món. Va eixamplar el seu domini dels ritmes tradicionals com el son cubà, el bolero, la guaracha i el txa-txa-txa amb la popular Orquesta Aragón i després va emprendre una sòlida carrera en solitari. Un punt d'inflexió per a la música cubana i la seva popularització en festivals internacionals va ser el documental de Wim Wenders Buena Vista Social Club (1999), que explica la descoberta de músics cubans llegendaris que, al final de la seva vida, eren pràcticament desconeguts. Omara Portuondo era l'única dona de la llista de músics. Després del disc Buena Vista Social Club presenta: Omara Portuondo i, ja amb 70 anys, van venir dues dècades d'extenses gires internacionals que s'han allargat fins pràcticament avui, quan per fi pot descansar als altars de les grans dives de la música d'arrel.