Olivia Rodrigo fa cantar amb ràbia els cors trencats de Barcelona

BarcelonaAmb una seguretat aclaparadora, sobretot tenint en compte els seus 21 anys, Olivia Rodrigo ha presentat avui al Palau Sant Jordi les seves credencials com una de les grans estrelles de la música actual. I la resposta no ha pogut ser més contundent: una cridòria eixordadora per part d’un públic que ha viscut tot el concert com si s'hi jugués la vida. Rodrigo, que presenta el seu àlbum Guts, continuació del molt celebrat Sour, ha arrencat la nit amb les dues bombes quasi punk Bad idea right? i Ballad of a homeschooled girl, dos temacles que les fans han cantat des de l’inici fins al final, fent que moltes vegades ni se sentís la veu de la cantant. La tònica s'ha mantingut durant tota la nit.

La bogeria col·lectiva no ha parat de créixer quan Rodrigo ha encadenat Vampire, que connecta amb qualsevol noia o dona que s'hagi sentit víctima d’una relació basada en manipulacions i llum de gas, i Traitor, una col·lecció de retrets cap a aquelles exparelles que giren full massa ràpid. Si fem cas a la devoció amb què les fans han acompanyat Rodrigo, podem acreditar que l'artista és la nova cronista dels cors trencats i enrabiats.

Que Olivia Rodrigo apel·la directament a l’experiència femenina s'ha fet evident amb el públic que ha assistit en massa al Palau Sant Jordi: majoritàriament grups d'amigues de vint-i-pocs anys absolutament customitzades per a l’ocasió. El dress code oficial era faldilles de lluentons platejats com llueix la mateixa cantant, tops i barrets de cowboy de color malva (el to que uneix els seus dos discos), ulleres de sol amb forma de cor i estrelles per tot arreu. També hi havia qui complementava el conjunt amb una banda de miss amb els títols de les seves cançons preferides de la californiana.

El concert del públic i d'Olivia

"Uau, Barcelona, esteu cantant molt fort. Algú us ha trencat el cor, potser?" Rodrigo no ha pogut evitar mostrar la seva estupefacció pel fet que el seu concert s'ha convertit gairebé en un recital coral, amb la seva veu i la de les 18.000 persones que han omplert el Sant Jordi. La catarsi col·lectiva ha arribat a quotes extremes amb Drivers license, la cançó sobre una ruptura sentimental amb què Olivia es va donar a conèixer i que ha interpretat al piano. Tot i la seva curta edat, el repertori també té espai per a la nostàlgia, representada per Teenage dream, que també ha tocat al piano i que anava acompanyada d’un vídeo que recollia imatges d’ella des de nena cantant i ballant per casa, una col·lecció de retalls que deixen clar que estava destinada a l’espectacle des de menuda.

Un dels moments més icònics del concert ha tingut lloc quan Rodrigo, asseguda en una mitja lluna de color malva i envoltada d'estrelles, s'ha elevat per damunt del públic per cantar Logical, una amarga balada sobre el caràcter irracional de l'amor. Juganera amb les càmeres i el públic, la cantant ha felicitat aniversaris, s'ha fet fotos amb mòbils de les seguidores i s'ha posat una samarreta il·lustrada amb una foto d'ella com una Mare de Déu i amb la Sagrada Família de fons. I ha portat a l'èxtasi les seves seguidores tant amb les cançons més grandiloqüents com amb temes més intimistes com Happier, que ha interpretat només acompanyada de guitarra.

Que Rodrigo té ànima rockera ha quedat clar des de l'inici del concert, però ha explotat amb el tram final. Brutal ha fet udolar el Palau Sant Jordi i la temperatura ha pujat uns quants graus més amb el seu últim èxit, Obsessed, confessió desvergonyida d'una gelosia malaltissa. Per si hi havia algun dubte que la ràbia és un dels motors creatius de la cantant, quan ha sigut el torn d'All american bitch l'artista ha demanat al públic que cridés fins a rebentar pensant en aquelles persones que els treuen de polleguera. El públic, que no ha defallit ni un minut, s'ha acomiadat de Rodrigo cantant a ple pulmó la tornada de Get him back!, tema que no desentonaria en la banda sonora de qualsevol comèdia romàntica dels 90.

Amb dos àlbums i tres premis Grammy al sarró, parlar d'Olivia Rodrigo com d'una jove promesa a l'alça és fer curt. Tot i que el seu pas per l'univers Disney podria fer creure que es tracta d'un producte manufacturat, la intensitat de les seves lletres –marcades per l'honestedat brutal de la postadolescència– i les seves referències musicals demostren una identitat pròpia que no s'ha de deixar passar per alt. Davant la insistència a emparentar-la amb Taylor Swift, ella reivindica Alanis Morissette, Gwen Stefani (No Doubt) o Sheryl Crow com les seves guies espirituals. Totes tenen una cosa en comú: haver transformat l'enuig provocat per una ruptura sentimental en un passaport cap a l'èxit. Els seus referents musicals i estètics –el look del videoclip de Bad idea right? és un claríssim homenatge a la pel·lícula de culte dels 90 Empire records– fan que encolomar-li l'etiqueta de fenomen pop per a adolescents soni reduccionista.