Ocells migratoris

Si cuinar a casa és una manera de fer la revolució, fer música al pati de casa també ho és. Com a mínim d’anar a contracorrent. “La música és molt més que el format concert”, afirma Pedro Strukelj, programador cultural de la Casa Amèrica i impulsor de Pájaros, un projecte que és alhora una comunitat virtual de músics del món iberoamericà i també un cicle de concerts reals i tangibles. Un punt de trobada global però també local. “En la música tradicional el límit amb el públic no està tan definit -segueix-. El format rígid d’hora, taquilla, prevenda... és el de la cultura industrial”.

Tradició/creació

Strukelj vol trencar aquestes inèrcies amb un cicle que ens acosta a músics en moviment i en espais que afavoreixen la proximitat. “El límit entre concert, taller o festa pot difuminar-se a partir del contacte amb músics que no són necessàriament de folklore però que reconeixen una música tradicional com a pròpia, que són conscients d’on vénen”. A Pájaros en diuen músiques de tradició/creació. Un exemple és Franco Luciani, un referent de l’harmònica en la música popular argentina, que va encetar el cicle el 18 de juny, un home que, amb referents com Hugo Díaz i Toots Thielemans, fa que l’instrument canti alhora que recorda el so del bandoneó. O com el quenista i compositor japonès Hikaru Iwakawa, un prodigi de l’instrument de vent que renova les sonoritats andines amb un llenguatge plenament contemporani. El músic d’Aomori, establert a Buenos Aires, actua a La Iguana, un espai de Sants que durant els mesos de juny i juliol també acull concerts del guitarrista Guillermo Rizzotto, la jam de folklore llatí amb el trio Takirari i el grup de Bogotà Bituín.

Costa que no se t’encomani l’entusiasme de Strukelj, fill d’exiliats polítics argentins educat a Mèxic, que a més de gestor cultural de la Casa Amèrica és un prolífic creador de cròniques il·lustrades que han vist la llum en exposicions i que pròximament es publicaran en format llibre. Concerts, xerrades, moviments socials, viatges... són alguns dels llocs on es pot trobar Strukelj amb una de les seves llibretes -n’omple una de 80 pàgines cada mes-, dibuixant amb el mateix esperit inquiet amb què organitza concerts que no són ben bé concerts sinó trobades que qüestionen el model de mer intercanvi comercial entre públic i artista.