Arnau Tordera: “Obeses ha molestat perquè ha desestabilitzat el cànon”

La cançó Ens en sortirem, que forma part del cinquè disc d’Obeses, s’ha convertit en un himne de l’1-O. “Vaig tenir la necessitat de relatar el que havia viscut durant aquelles dates tan intenses”, relata Arnau Tordera, cantant i compositor del grup de Tona. “S’havia creat un cultiu interior que volia sortir i va fer-ho amb música. La cançó ha tingut molt bona resposta perquè és una experiència compartida. Havia de tenir un inici perfecte i idíl·lic, i el vam trobar començat amb la tornada cantada a cor, que simbolitza la gent, el poble”. Avui, juntament amb altres cançons de Fills de les estrelles, es podrà sentir en directe a la sala Barts, dins el festival Guitar BCN.

Inicieu el disc nou amb Mà amiga

A cada elapé ens fixem molt en què és el primer que hi sona. En aquest hem apostat pels recursos contemporanis: un sintetitzador que fa de símbol de l’evolució tímbrica del disc. La cançó funciona fantàsticament com a obertura, però els esdeveniments ens van passar per sobre i vam estrenar Ens en sortirem abans, per intentar contribuir a tot el que estava passant.

¿Hi ha molta filosofia vital en aquest disc? El nostre temps és una cançó trista però també molt de El nostre temps coaching

A mesura que anaven sortint cançons m’adonava que hi havia una qüestió existencial. Durant l’últim any hem viscut tots, no només personalment, vivències molt profundes. La intensitat de tot plegat et fa reflexionar amb una certa profunditat, tot i que també hi ha lleugeresa, perquè és una part intrínseca del grup i funciona com a contrast.

També continua molt present el component teatral, hi ha cabaret (Cafè, copa i puro ) i un tango (Cafè, copa i puro El tango de les mentides

És fonamental des dels nostres inicis. Cafè, copa i puro culmina un àpat que hem anat construint en la nostra trajectòria, i l’univers cabaretesc i de bar que ens remet als anys 20 li anava com l’anell al dit. El tango és una peça de gran atreviment estètic, ja que, tot i que tinguem l’ànima llatina, la seva tortuositat no forma part de la nostra cultura. Usem la qualitat tenebrosa del tango per explicar com utilitzem la mentida com a recurs per encarar el món.

Us titllen d’inclassificables, tot i que és evident que recolliu influències d’aquí i d’allà. Sou gaire melòmans?

No fem una música concreta, és més això que no pas una qüestió de classificació. Vull que quan escoltis la música d’Obeses estiguis recollint una herència musical. Som hereus d’una tradició i d’un llarg llinatge, i per expressar-te a través d’aquesta tradició i llinatge t’hi has d’endinsar, conèixe’ls i entendre’ls. Has d’escoltar molta música.

També canteu sobre “aquests catalanets que no afinen res”.

Dec ser un dels músics catalans que més s’escolten els altres companys, així que parlo amb coneixement de causa. Quan faig algun comentari sobre les obres dels altres és perquè les he analitzat, les conec i tinc criteri. Obeses és un grup que ha molestat, simpàticament, des de diversos àmbits, perquè hem desestabilitzat el cànon.

Quin és aquest cànon en el qual no entreu?

A cap dels dos essencials: la música festiva i el pop-folk, que sembla que s’està diluint.

Vosaltres sou músics virtuosos, però hi ha moltes cançons al llarg de la història del pop que amb tres acords mal tocats han emocionat molta gent.

El domini tècnic és un camí que jo he intentat cultivar però que només és una possibilitat. He anat estudiant música, i continuo fent-ho, perquè vaig arribar a un moment de la vida que veia que no podia expressar tot el que volia amb el domini que tenia dels instruments, per això m’he dotat d’una tècnica més o menys pulcre. Però soc un ferm defensor de la gent autodidacta i de les peces que, sense tenir una tècnica depurada, aconsegueixen transmetre.

Tracteu l’amor adolescent homosexual a Es compten les pigues

Volia relatar la senzillesa d’un amor inicial, però vaig decidir fer-ho amb dues noies i, explícitament, amb total naturalitat. Tinc la sensació que s’han fet moltes cançons sobre amor lèsbic amb una incorrecció absoluta, com si fos una cosa que s’hagués d’amagar. L’encert d’aquesta peça és la d’explicar una sensació que hem tingut tots.

+ Detalls

Obeses

Barts - Guitar BCN (Barcelona)

20 d'abril