Música

Núria Feliu, la reina catalana de les mil cares

Homenatge emotiu al Palau de la Música amb Marina Rossell, Joan Manuel Serrat, Antoni Ros Marbà i Els Catarres, entre d'altres

4 min
Els Deixebles de la Feliu i Els Catarres, al concert d'homenatge a Núria Feliu al Palau de la Música.

BarcelonaHi ha tantes Núries Feliu com persones que van estimar-la. Si no, proveu-ho vosaltres mateixos: demaneu a algú que us la descrigui. No era només una cantant, però tampoc només una actriu. No era una intèrpret de jazz, ni una cantant de cuplet. No era una estrella de la cançó, però tampoc una ambaixadora de la cultura catalana. Era tot això i molt més a la vegada. Ser tan deliciosament inclassificable va jugar males passades a la cantant de Sants, que sovint va veure's reduïda a etiquetes simplistes que menystenien la seva personalitat polièdrica i expansiva.

Com a colofó de l'exposició Núria Feliu al Palau (Robert), que es podrà visitar fins a aquest diumenge, 19 de maig, el Palau de la Música va acollir ahir un concert d'homenatge a les mil cares de Feliu, que va morir el juliol del 2022. Hi van participar músics tan diferents com Marina Rossell, Joan Manuel Serrat, Els Catarres, Antoni Ros Marbà, Joan Fortuny, Cris Juanico i la Cobla Ciutat de Girona. "Pot semblar un reguitzell inconnex, però no ho és... Hem convidat tots aquests artistes per poder reproduir els gèneres i matisos de la Feliu", va dir la periodista Helena Garcia Melero, que va presentar l'acte juntament amb el comunicador Òscar Dalmau.

"Som aquí per resoldre un trencaclosques, un enigma: qui és i què és la Núria Feliu?", va anunciar Melero. "La tieta de Catalunya", va contestar una veu des del públic. "Una dona de Sants", va dir Melero. "Una cantatriu", va afegir Dalmau. Sota la direcció d'Esteve Molero, una big band constituïda expressament per a l'ocasió, Els Deixebles de la Feliu, va entonar una versió instrumental de Ja us he reconegut que va fixar el to festiu del concert.

Mireia Feliu, la neboda de Núria Feliu, al Palau de la Música.

Sense interrupcions, acompanyats sempre per la big band, van desfilar per l'escenari els artistes de la vetllada. Laura Simó és la primera, amb un Què n'ha quedat del nostre amor amarat de jazz. Amb un aire soul esparracat, Cris Juanico va cantar T'he trucat per dir t'estimo, la versió en català del clàssic de Stevie Wonder. Els Catarres es van fer seu el famós cuplet El vestir d'en Pasqual, en una conjunció entre tradició i modernitat molt ben trobada.

Joan Garriga i Carles Belda van teatralitzar La cançó del lladre amb l'alegre saber estar de la rumba catalana. Carme Canela va entonar un melòdic Escolta'm. I Annabel Totusaus i Enric Cambray van oferir un popurri de cançons de musical i cinema que formen part de l'univers Feliu, com Què tal, Dolly? i Si jo fos molt rica, seguides del mític Anirem tots cap al cel.

Les aparicions més emocionants de la nit, però, van ser les dels companys de generació de Feliu i amics. Marina Rossell i Antoni Ros Marbà, íntims de l'homenatjada, van fer posar la pell de gallina amb El clar país, sobretot pel que aquest gest representa per a la història de la música catalana. "Mira si estaria contenta, la Núria... No me'n faig el càrrec, que no estigui a la terra", li va dir Rossell a Ros Marbà, que va ser qui va obrir les portes del món de la música a Feliu a principis dels anys 60.

Joan Manuel Serrat i Ricard Miralles, agafats de bracet després de tocar plegats al Palau de la Música.

Tot seguit, Joan Manuel Serrat va cantar Sota un cirerer florit acompanyat del pianista Ricard Miralles. "Feliu va ser la primera artista que va gravar una cançó meva, i va ser extraordinàriament emotiu que una companya em fes aquest regal", va explicar Serrat. També es van aplaudir molt les aparicions de dues nebodes de la cantant, Mireia i Lali Feliu. La primera va fer una teatralització coqueta de Les caramelles, mentre que la segona va recitar amb contundència el poema Ara mateix, de Miquel Martí i Pol.

Entre cançó i cançó també hi va haver espai per a anècdotes divertides. "Sara Montiel va convidar-la a cantar amb la seva orquestra. Feliu s'hi va negar. Només hi aniria si podia cantar amb els seus músics, amb el sextet de Núria Feliu. I així va ser", va explicar Dalmau. "Vaig conèixer la Feliu en una festa de disfresses; ella anava disfressada de senyera i jo de Whitney Houston", va recordar Dafnis Balduz. "La Núria sabia que jo soc d'un poble de la Manxa i em va regalar un exemplar del Quixot en català", va explicar el director d'orquestra Luis Cobos, que va fer un discurs en català en què va reivindicar que Feliu va ser pionera en la defensa dels drets intel·lectuals dels artistes.

Joan Fortuny tocant 'El cant de la senyera' amb la Cobla Ciutat de Girona.

Tot i que ningú va mencionar en cap moment els mals resultats de l'independentisme català a les eleccions de diumenge, la reivindicació nacional es va fer latent durant tota la nit. Sobretot quan la Cobla Ciutat de Girona va tocar El cant de la senyera amb Joan Fortuny de la Companyia Elèctrica Dharma. Mentre sonava l'himne, una colla de nens va passejar senyeres per l'escenari i el públic va entonar crits d'independència. "Gràcies, Núria, per ensenyar-nos que es pot cantar en català amb la mateixa normalitat que un demana una xuia al Mercat de Sants", deia un text de Pere Pons llegit per Balduz.

Enric Majó, el director artístic del concert, va al·ludir als Fets del Palau de la Música: "Fa 64 anys, aquí mateix, també un mes de maig, va passar una cosa fantàstica i terrible. Com un sol home, ens vam aixecar i ens vam posar a cantar El cant de la senyera. Vam estar contents de fer-ho. Però això va provocar repressió, va haver-hi gent condemnada per això". A tall de cloenda, Majó va llançar l'últim elogi de la nit: "La Núria era un personatge popular. No li feia res entretenir-se quan la gent la parava pel carrer. És una cosa que es té o no es té. I avui ha quedat demostrat que la Núria ho tenia".

stats