De nou, l’etern Mozart

Temps era temps, l’OBC muntava uns festivals Mozart a inici de curs per greixar la maquinària de l’orquestra amb bones, il·lustres i especialitzades batutes i amb solistes instrumentals de primer nivell. Festivals que es van fer entre el Palau de la Música i un Auditori aleshores recentment inaugurat. Ara aquest mateix esdeveniment té lloc en ple estiu i amb pretensions molt més modestes. Potser no és aquest el millor moment per endegar propostes mozartianes, perquè escauen molt més a inicis de temporada. I és que Mozart exigeix molt i a les acaballes del curs, amb la plantilla orquestral cansada i després de tant i variat repertori, els resultats tenen èxit a mitges. El mateix passa amb els espectadors, que amb prou feines omplen mig Auditori. Si a això hi sumem directors d’escàs relleu, ja es pot veure que la predisposició no és la millor a l’hora d’abordar l’immarcescible repertori de l’àngel de Salzburg.

Tanmateix, va ser una alegria escoltar una peça mozartiana que l’OBC interpretava per primera vegada com l’Adagio i fuga en do menor KV 546. Una obra fosca, tenebrosa, gairebé sinistra i impregnada de l’assumpció del llenguatge bachià (que Mozart va descobrir en una biblioteca) i de la negror de Don Giovanni. Una corda compacta i la precisa direcció de Lionel Bringuier feien presagiar un bon concert.

Substituïda a darrera hora per covid, la violinista Nicola Benedetti va cedir la tribuna a Sergei Dogadin per interpretar el Tercer concert per a violí en sol major KV 216 de Mozart. El músic rus entén a la perfecció l’estil mozartià pel fraseig, l’àmplia volada de l’arc, els jocs amb els accents, les dinàmiques i un discurs lliure d’acomplexaments i d’amaneraments. Una veritable lliçó d’estil, ben agombolada per la corda de l’OBC que, no obstant això, no va comptar amb un vent inspirat, per desajustos i discursos aliens al que passava als primers faristols de l’escenari. I aquí Bringuier semblava absent, potser per no perdre de vista un Dogadin que havia arribat aquell mateix dia a Barcelona, procedent de Viena.

A la segona part, una anodina lectura de la Quarta simfonia de Beethoven posava punt final al primer dels concerts programats en aquest festival mozartià que conceptualment caldria replantejar de nou.