Una notable vetllada cambrística amb l'Attacca Quartet

La forma del quartet de corda té camins ben traçats i viaranys recòndits que fan encara més fascinant aquest gènere musical. D’ençà dels seus inicis, coincidint amb l’estil galant, i fins als nostres dies, les sorpreses que hom troba enmig de l’itinerari històric del quartet són extraordinàries i altament estimulants. Hi contribueixen programes com el dissenyat per l’Attacca Quartet, jove formació integrada per Amy Schroeder i Domenic Salerni (violins), Nathan Schram (viola) i Andrew Yee (violoncel), presents dilluns al cicle Fronteres al Palau de la Música.

El Petit Palau, que permet un intimisme no sempre reeixit, va funcionar per crear el clima necessari en una vetllada molt notable. Com dèiem, programes com aquest permeten veure no pas l’evolució (Ravel no és pas més modern que Haydn!), sinó la transformació del quartet a través de la transversalitat dels anys i dels segles. Especialment, si obres com el segon quartet de l’opus 77 de Haydn van de bracet amb Entr’acte de Caroline Shaw, nascuda el 1982 i que amb la seva obra sap dissenyar un llenguatge sàviament contemporani a partir del citat quartet de “papà” Haydn (per dir-ho amb paraules de Mozart). Més encara, perquè Shaw fa bo, amb la seva composició, el principi verdià del “torniamo all’antico e sarà progresso”.

El concert s’iniciava amb el llenguatge minimalista de Philip Glass, que, amb el seu Quartet núm. 3 (concebut per a la pel·lícula Mishima de Paul Schrader), fa tota una declaració de principis que pivota entre la tendresa i la picaresca pròpia del món dels infants.

Després de les citades peces de Haydn i de Shaw, l’Attacca Quartet va abordar un clàssic del segle XX com el Quartet en fa major de Maurice Ravel. El très doux del primer moviment va demostrar la saviesa, la complicitat i la gran professionalitat dels quatre músics integrants de la formació. Ja havia quedat palès a les peces anteriors, però la peça del músic francès va ser el fermall d’or a una notable vetllada cambrística, veritable síntesi de l’abans-d'ahir, l’ahir, l’avui i potser fins i tot el demà del quartet de corda com a forma musical.