La nit que Els Pets van viatjar en el temps

Barcelona"Hi ha concerts en què tens un sisè sentit i saps que seran especials des de la primera nota. Avui n'és un", deia aquest dijous Lluís Gavaldà en el debut d'Els Pets al Teatre Grec. El grup de Constantí va arrencar el concert amb Descafeïnat i un públic molt motivat, fet de fans incondicionals -els que se saben totes les lletres i porten la samarreta de la banda- i d'altres que potser no ho eren tant però que de seguida es van sumar a l'onada d'aplaudiments just començar. L'escenari es va tenyir de groc amb un 1963 enorme projectat a la pantalla que feia de teló de fons. L'any de naixement dels integrants d'Els Pets també dona nom al seu últim disc, que va marcar sobretot el primer tram de la seva actuació a Barcelona.

Amb No t'escolto, Encenalls i la commovedora Jordi Puig, el grup va reivindicar que, malgrat mirar enrere, tenen corda per anys. "Fa temps que la premsa ens pregunta, molt elegantment, si aquest és el nostre últim disc. Ens diuen veterans i incombustibles. Nosaltres només sabem que els anys no et fan més savi. Fas errors igual, però ara ets conscient que els estàs fent", va apuntar Gavaldà abans de donar pas a S'equivoquen. El públic ballava tímidament des de les butaques quan va sonar la infal·lible La vida és bonica (però complicada) i el Teatre Grec es va convertir en un gran oceà de braços alçats que es movien d'una banda a l'altra.

Cap a la meitat del concert, Gavaldà va començar a mirar inquiet cap al pati de butaques. "Traieu-me els llums, que vull veure-us les cares. M'han dit que avui ve el productor i estem patint, perquè hem canviat una mica les cançons", bromejava el cantant. No li va costar gaire detectar Joan Pons, El Petit de Cal Eril, entremig del públic. El cantant va creuar rabent les fileres d'espectadors per acabar cantant No vull que t'agradi aquesta cançó a la falda del seu productor mentre aquest l'abraçava i li feia pessigolles.

Després de la vibrant Atracament a La Caixa i d'un Blue Tack cantat a viva veu pel miler llarg de persones del teatre, el grup va enfilar un tram fet sobretot de hits com Tantes coses a fer, que va aconseguir aixecar els culs de les cadires. El públic demanava Bon dia -"no en podem parlar malament, que amb Bon dia hem pagat tres hipoteques", va admetre Gavaldà- però primer van arribar Hospital del Mar i Soroll, que va acabar amb un fan incondicional ballant descalç a l'escenari.

Amb Jo vull ser rei van reclamar que ells van ser "els primers d'enfontre's de l'emèrit" i el públic els va respondre amb crits d"'Independència" que Gavaldà va rebatre dient que "la independència s'ha de treballar cada dia". Bona nit va ser l'himne de comiat d'una nit que va resseguir la història del grup fins a un present ben viu. Una estona abans, a l'hora de presentar Lent, Gavaldà va dir que el tema "parla d'aquells comiats que podrien durar per sempre, perquè no vols que s'acabin mai". Esperem que el d'Els Pets, si ha d'arribar, encara trigui molt.