La nit "més especial" de Ginestà a Razzmatazz

Ginestà, família i amics. Així es presentava el concert del grup dels germans Pau i Júlia Serrasolsas. La família era Maio, que va fer de telonera; i els amics, una colla de músics amb els quals comparteixen afinitats estètiques i existencials diverses malgrat unes diferències estilístiques cada vegada menys marcades. Tot i que les dates nadalenques no són les millors per a la música en directe, i tot i que era ja la cinquena actuació de Barcelona des que van presentar el disc Suposo que l'amor és això a l'Apolo el 31 de març, van encabir més de 1.500 espectadors a la Sala Razzmatazz, tothom ben predisposat a participar en una celebració que va tenir molt de manifest generacional i demostració d'un canvi de paradigma a la música festiva: pop que es pot ballar i lletres que el públic canta de cap a peus. ¿La Oreja de Van Gogh per a la generació Autodefensa?

"És un dia molt especial. S'acaba un any que hem presentat un disc molt especial. És impressionant que aposteu per la cultura i que ens doneu aquest caliu. Sou el millor que hi ha", va dir Pau Serrasolsas al principi d'un concert organitzat per l'ARA que havia començat amb Somni, Una cita i la balada Ei, queda't. "És el millor dia de la nostra vida", va exclamar més endavant, després que el Razzmatazz esdevingués un karaoke immens amb Estimar-te com la terra, costumisme romàntic sobre la joventut precària. "Potser és gràcies a aquesta cançó que estem avui aquí", va admetre en Pau. I al final del concert, quan l'esclat d'eufòria havia arribat al nivell més alt amb L'Eva i la Jana, va dir: "Ha sigut una de les nits més especials de la nostra vida".

El cor nou de la festa

Especial era el plantejament. Per una banda, un repertori sempre ben conduït per la veu de Júlia Serrasolsas, definitivament consagrada com a frontwoman i cada vegada més expressiva, sobretot quan entoma temes com Ulls d'avellana gronxada en un ritme de valset que convida al karaoke i Ara és estiu cada desembre, culminada en clau indie-rock per la guitarrista Andrea Puig. Per altra banda, també era especial la bona sintonia amb els col·laboradors, que a més d'integrar-se en el directe de Ginestà van tenir espai per interpretar temes propis. Triquell, per exemple, va col·laborar a Kilòmetre 3 i va estrenar Road trip, que va cantar amb l'afinació superada per les circumstàncies. Maria Hein, de natural més introvertida, va acceptar el repte de deixar-se anar a Avisa'm, i sobretot en un duo clubbing compartit amb una Julieta que també va sacsejar L'últim ball.

Instal·lats en el cor de la festa, els Ginestà van cedir el protagonisme al seu productor, Xicu, que va recórrer als beats foscos, a la manera de The Prodigy, i a la insolència autotúnica per projectar F3r-n0s mal. I tot seguit la celebració va fer un salt amb l'aparició de The Tyets, que a més de col·laborar a Vull saber de tu van cantar el hit propi De l'1 al què, amb el Razzmatazz mirant de moure's al ritme del reggaeton, pas previ al gran final amb L'Eva i la Jana, la culminació de la nit més especial de Ginestà.