Músics contra la intel·ligència artificial: és la guerra?

BarcelonaL’últim artista de la vella escola a brandar les armes ha estat Sting. En una entrevista a la BBC, el músic va menysprear taxativament l’ús de la intel·ligència artificial (IA): "Potser per a la música dance i electrònica funcioni, però per a les cançons que expressen emocions, no crec que em commogui", va dir el músic britànic. I no només això: va demanar tancar files en contra d'aquesta tecnologia. "Serà una lluita que tots haurem de batallar en els pròxims anys: defensar el nostre capital humà contra la IA", va afegir, utilitzant termes bèl·lics. Però Sting no ha estat l’únic que s’ha mostrat contrari a l’ús de la IA. L'australià Nick Cave, quan un fan li va dir que havia demanat al ChatGPT una cançó a l’estil Nick Cave i el músic la va llegir, va sentenciar: "L’apocalipsi està de camí. Aquesta cançó fot pena". Cave va explicar a la seva newsletter que escriure una cançó "no és mimetisme, ni rèplica, ni pastitx, és tot el contrari". "Requereix sang i valor. Requereix la meva humanitat", deia.

I, tanmateix, encara que tingués l’oposició del mateix Apol·lo, la intel·ligència artificial ja és aquí i fa dècades que s’aplica a la música, tot i que en el procés de producció. Ara ha arribat també a la creació musical i, sobretot, al gran públic, i això ha obert nous debats ètics i creatius; com, de fet, passa en totes les arts. "Entenc perfectament els artistes que de sobte se sentin insultats o ofesos per la possibilitat que uns algoritmes facin la seva feina i sembli tan fàcil. Fer música bé, amb intel·ligència artificial o amb qualsevol altra cosa, no és gens fàcil, i al darrere hi ha d'haver un artista que té una idea, una intenció i una necessitat d'expressar-se", afirma Antònia Folguera, especialista en cultura digital, comissària del Sónar+D i de l’Eufònic Pro, que se celebra la setmana que ve a les Terres de l’Ebre.

"Aquestes eines, els algoritmes, fa anys que s’utilitzen. Pot ser que artistes com Sting les hagin fet servir ells mateixos o els seus productors i tècnics de so i no se n’hagin ni adonat", apunta Folguera. "És hipòcrita ara queixar-te perquè la tecnologia arriba al públic massiu quan tu has tingut un avantatge per fer-la servir a l'ombra per fer música més de pressa i millor", observa el cantant de música urbana i empresari Adrián Ligüerre, cofundador de la plataforma AIBeatz. Fins i tot els Beatles han anunciat que han fet servir la IA per netejar la veu de John Lennon d’una maqueta antiga per poder publicar el que serà l’última cançó de la banda, Now and then.

AIBeatz és una plataforma que treballa amb algoritmes per ajudar els usuaris, independentment del nivell musical que tinguin, a crear música. Si fins ara els músics feien servir catàlegs de samples (arxius que són poc modificables), el que fa aquesta IA és que, a partir de categories bàsiques com un gènere (hip-hop, trap) i un mood (happy, chill, melancholic...), crea una base que l'usuari pot modificar infinitament, cosa que fa que el resultat mai pugui ser igual. "Hem buscat el balanç entre que sigui fàcil de fer servir i alhora personalitzable", explica Ligüerre.

Nous gèneres per a una nova era

"La història de la música està lligada a la història de la tecnologia. I al principi sempre es produeix aquesta animadversió, és natural", afirma Folguera. Ella està convençuda que la IA obrirà el camí a nous gèneres musicals, sobretot quan la comencin a fer servir els joves d’una manera natural i espontània, sense prejudicis. Igual com ho van fer els joves que van explotar la distorsió dels instruments elèctrics i van inventar el rock’n’roll. "Si penses en la música electrònica i els diferents estils, cadascun està lligat a determinades màquines i marques: l'acid house va sortir a partir d’un sintetitzador Roland 303, el hip-hop amb el Roland 808, el techno amb el 909... Són eines que donen unes possibilitats estètiques amb les quals es desenvolupa un gènere, un estil, un llenguatge", explica Folguera. L’autotune, que era una intervenció a la veu pensada perquè els cantants no desafinessin, va passar a fer-se servir de manera estètica i ha marcat la música urbana actual, malgrat que a Eurovisió encara el prohibeixin.

Qui està utilitzant la IA de manera més productiva són justament músics que tenen tantes aspiracions artístiques com els que no la fan servir. Utilitzen la tecnologia de manera ètica i com una eina compositiva. És el cas del músic Pere Pèries, que va presentar al juny al Sónar el projecte de la primera òpera en què la IA tindrà un paper en tots els terrenys artístics. De moment l’ha fet servir per crear melodies i els leitmotivs principals dels personatges d’El secret d’Ariadna. Això no vol dir que la IA sigui autora de l’òpera. "El meu esperit no és tant que la intel·ligència artificial em solucioni la feina com el fet que sigui un trampolí creatiu. No m’interessa refregir coses. Jo vull que ens doni propostes fora de la nostra zona de confort", explica. En el seu cas no utilitza música preexistent, sinó que Google Magenta pot generar pistes de so des de zero. Dels centenars de propostes que li llanci, ell farà la feina de curador (és a dir, de filtre), i tindrà dos directors musicals per treballar la composició.

Usurpació de la veu dels famosos

La part més pirotècnica de l'ús de la IA i la que ha aixecat més suspicàcies és la versió musical dels deep fakes: la creació de cançons amb la veu d’artistes consagrats sense el seu consentiment fetes a partir de mostres de la veu original. La banda anglesa Breezer, per exemple, va saltar als titulars de la premsa fa uns mesos perquè havia compost sis cançons a les quals havia afegit la veu de Liam Gallagher creada amb intel·ligència artificial. El DJ David Guetta també ha afegit la veu d’Eminem a una de les seves pistes gràcies a aquesta tecnologia.

Fins i tot hi ha anònims que han creat temes. Hi ha un fan que s'ha entretingut a fer les cançons post-2007 de La Oreja de Van Gogh amb la veu de la seva exvocalista, Amaia Montero, i sona la mar de bé. Un dels casos que han tingut més ressò, perquè es tracta d'una cançó que fins i tot ha arribat a plataformes i ha estat retirada per Universal, ha estat la versió fake de Heart on my sleeve de Larry Feet amb les veus de The Weeknd i Drake. "Els artistes en general estan preocupats per si els pren la feina –afirma Antònia Folguera–, però en aquest cas senten que els roben una cosa que és seva, i és la seva identitat. I és normal que posin el crit al cel i els sembli aberrant que s’utilitzi la seva veu. A Rosalía li podries fer cantar cançons de Nirvana o de qui vulguis", exemplifica. Per als experts, aquests experiments no són ni artísticament interessants ni són tecnològicament cap filigrana, de manera que són una nota al peu de pàgina de les potencialitats que tindrà la IA, però tothom del sector està d'acord que cal córrer per regular.

Qui paga drets d'autor?

"La IA és una eina que té un potencial brutal i, com tota la tecnologia, depèn de l'ús que en facis. En positiu, pot permetre aixecar el nostre sostre creatiu", diu Pèries. "Et pot ajudar a trencar bloquejos creatius", ha afirmat Neil Tennant. El cantant de Pet Shop Boys ha explicat com a ell li va servir per acabar un tema que tenia entravessat, però ha estat una de les poques veus veteranes que s'hi han pronunciat a favor.

Perquè hi ha una qüestió clau: ¿on van els diners de la IA? Els drets d’autor és un dels grans problemes vinculats a l’ús de la IA en les arts. Perquè els algoritmes, malgrat que es diguin intel·ligents, només s'entrenen a partir de dades preexistents que sovint tenen un autor i un copyright. I com es paguen royalties? ¿Es pot registrar la música creada amb IA si no té un autor? Encara hi ha molts dubtes oberts.

A AIBeatz han estat molt prudents: "Jo soc músic. Entenc la preocupació i volem fer-ne un ús ètic. No pretenem fer-nos enemics en la indústria en la qual després volem guanyar-nos el pa", explica el CEO. Per això tota la música de base a partir de la qual treballa la seva IA l'han creat ells mateixos. "La IA porta els dilemes que ja havia obert el sampling o el remix a un extrem molt gran. El hip-hop bàsicament surt a partir de mostres d'altres cançons, i hi ha artistes als quals els sembla bé i d'altres als quals els sembla fatal", apunta Folguera.

També és veritat que la tecnologia, mal utilitzada, pot arribar a hackejar el sistema d'una manera poc ètica i molt lucrativa. Ja hi ha milers de pistes d'àudio creades amb intel·ligència artificial d'una qualitat nul·la però que han entrat a les plataformes i, a través de bots, obtenen clics que poden arribar a tenir guanys econòmics. Per això la indústria s'està movent per controlar, restringir i regular l'ús massiu de la intel·ligència artificial, que veuen com una amenaça que es propaga a la velocitat del so.