Música de festa major, dues cares de la mateixa moneda
Al pavelló, al camp de futbol municipal o a la plaça de l’Ajuntament. A la fira, a les barraques o a l’envelat. Comença una comunió i una catarsi col·lectiva sovint menystinguda per les elits culturals i el mateix sector
“Anem a la festa major d’Aiguafreda i bevem fins a perdre el sentit”, canten uns Catarres que passaran l’agost tocant a festes majors d’arreu dels Països Catalans (Vilafranca del Penedès, Xàtiva, Moià, Maçanet de la Selva i un llarg etcètera) i que defensen, amb orgull, l’etiqueta de ser un grup de festa major. Un estiu més, els carrers del país s’omplen de música en directe en el que és, de llarg, el període en què s’acumula una concentració més gran de cultura popular per metre quadrat. Al pavelló, al camp de futbol municipal o a la plaça de l’Ajuntament. A la fira, a les barraques o a l’envelat. Una comunió i una catarsi col·lectiva sovint menystinguda per les elits culturals i el mateix sector.
Segons la revista Sàpiens, va ser el baró de Maldà el primer a encunyar aquest terme, a finals del segle XVIII, en la seva Miscel·lània de viatges i festes majors, que va començar a redactar el 1769. La consagració de la festa major moderna, tal com la coneixem ara, data de mitjans del segle XIX, amb la liquidació de l’Antic Règim i l’embranzida del poder civil enfront del religiós. La festa major ha evolucionat fins als nostres dies cap a una fórmula que combina tradicions centenàries amb certa modernitat. El programa d’una festa major, pel seu caràcter aglutinador, popular i generalista -i cenyint-nos només a la part musical-, pot començar amb una ballada de sardanes i continuar amb una cantada d’havaneres per després anar a un concert de ska i acabar la nit amb un discjòquei punxant reggaeton a tot drap.
Vendre cubates
Una acumulació tan gran de músics implica categories i una cara menys amable de la celebració. Si bé grups i artistes populars com Txarango, Buhos, Xavi Sarrià o Doctor Prats seran alguns dels noms que passejaran les seves cançons per més nits de festa major, hi ha una altra divisió que juga fora dels grans focus i per a qui també són setmanes especialment prolífiques. Es tracta de diversos tipus de formacions que cultiven altres gèneres: batucades, orquestres de ball, punxadiscos de discoteques mòbils, cobles sardanistes, bandes municipals o grups de versions, que treballen més que mai a l’agost. Xavier Artiol és un d’aquests músics anònims que fa 25 anys que espera l’arribada de l’estiu: “La gent surt més al carrer i es tenen més ganes de festa”, explica aquest trompetista professional, que ha passat per la Banda Vila de Falset i la Soul Machine i que ara toca amb la Cobla de Reus, la Ghetto Orchestra, i la Bandarra Street Orkestra, que fusiona ritmes brasilers amb les melodies de les brass bands.
Artiol recorda haver sentit professors de conservatori “prohibir literalment” als seus alumnes que toquessin en orquestres de balls, xarangues i cobles. Son formacions necessàries per a les festes majors, però allunyades del reconeixement públic, com explica un altre músic especialista en la matèria, Eloi Isern, de La Banda del Coche Rojo, tota una institució dels concerts estivals i guanyadora dels últims premis ARC al millor grup de versions: “Moltes vegades tenim la sensació que la nostra música es ven a pes, el tracte que rep el músic de festa major està a anys llum dels grups més o menys coneguts”. El públic que es trobaran davant serà idèntic, però les condicions molt diferents: “És un problema sistèmic, se’ns considera un gènere menor que té com a objectiu vendre cubates durant dues hores i mitja”, assegura el músic.
L’agost que no para
Poc reconeguts i precaritzats, els músics temporers són els que porten el pes d’unes festes que, sovint, són la porta d’entrada de molts adolescents a la música en directe. Al grup de l’Eloi Isern l’esperen més d’una desena de concerts aquest mes: “Acostumem a tocar durant tot l’any -recorda-, però les festes majors són la nostra temporada alta”.
Vinculades a celebracions religioses -festes de Sant Domènec, de Sant Salvador, Mare de Déu d’Agost, Sant Magí...-, aquest cap de setmana comença el gruix de festes majors a Catalunya. Algunes amb artistes molt coneguts, com la de Tarragona, que aquest any encapçala Ricky Martin (el 14 d’agost), o les de Vilafranca del Penedès, per Sant Fèlix (La Casa Azul, Joan Dausà, Fundación Tony Manero, Doctor Prats), Castelló d’Empúries (La Pegatina, Dr. Calypso), Sitges (Xavi Sarrià, Buhos, El Niño de la Hipoteca, Núria Graham), Manresa (Els Catarres) o l’Aquelarre de Cervera (Companyia Elèctrica Dharma, Itaca Band, Pastorets Rock). I entre tots aquests noms, d’altres com Di-Versiones, Hotel Cochambre o La Banda del Coche Rojo, la classe obrera de la festa major, tots disposats a fer-te passar les millors nits d’aquest estiu.
