La música barroca que s'amaga a la selva amazònica
La formació boliviana Ensamble Moxos porta el llegat indígena als festivals Tiana Antica i Espurnes Barroques
Barcelona¿Com sonaria la música barroca del segle XVII fusionada amb el llegat sonor de les comunitats indígenes de la selva amazònica? La resposta s'amaga en un petit poble de Bolívia, San Ignacio de Moxos, on el 1996 la monja jesuïta Maria Jesús Echarri va decidir muntar una escola de música. La seva intenció era despertar l'interès per la música a les noves generacions i fomentar el relleu del llegat de la comunitat, que havia quedat en mans d'un grup d'ancians i pràcticament no tenia presència en el dia a dia del poble. Echarri –que va morir aquest 25 d'abril– ho va aconseguir. La seva idea va prendre forma i es va convertir en un centre educatiu i en un grup, l'Ensamble Moxos, que amb els anys esdevindria referent de la música barroca i voltaria per tot el món. La formació no es defineix "ni com un cor ni com una orquestra" perquè pren "tot tipus de formats" i "té un segell d'identitat propi", explica la seva directora, Raquel Maldonado. Són 19 músics de vent, corda i percussió que actuaran aquest dissabte a les 19 h al Casal de Tiana dins el festival Tiana Antica, i aquest diumenge a les 18.30 h al convent de Sant Guim de Freixenet dins el festival Espurnes Barroques.
"Rescatem la música de la nostra zona, que està estretament lligada a l’espiritualitat cultural de Bolívia i que cantem, toquem, ballem a les festes dels sants", assenyala Maldonado. Al repertori que portaran a Espurnes Barroques hi ha temes com les cançons tradicionals moxenyes El Puri i Canto de Carnaval, la Sonata a trio II de Domenico Zipoli i Viurisamure María de Maldonado. "Després de l'expulsió dels jesuïtes el 1767, els mateixos indígenes van decidir quina fe adoptarien i quina música tocarien. Van començar a prendre les regnes del seu destí i van modelar la seva pròpia identitat sonora", explica la directora del grup.
Un paper clau en la comunitat
Amb el pas del temps, els integrants de l'Ensamble Moxos han guanyat en tècnica i han transformat la formació en una eina de reivindicació cultural. "La música ha adquirit un altre significat. Ara ens permet reivindicar la memòria dels nostres avis i donar veu a la nostra cultura", subratlla Maldonado. L'escola i l'Ensamble també han adquirit un paper fonamental dins de la comunitat. La gratuïtat de les classes ha propiciat que els infants i joves de San Ignacio de Moxos entrin fàcilment en contacte amb la música i la tradició a través de l'escola, que actualment té més de 400 alumnes.
En paral·lel, la tasca de la formació –amb vuit discos publicats i diverses gires internacionals al llarg de la seva història– ha ajudat a "trencar amb el prejudici que la música no és un ofici" i ha demostrat "que pot ser una sortida laboral", diu Maldonado. La clara constatació d'això són les nombroses actuacions del grup, que ha aterrat a Catalunya amb l'agenda ben plena. Després del seu pas per Espurnes Barroques, l'Ensamble Moxos farà parada a Manresa i a Barcelona abans de viatjar fins al País Basc i a La Réole, a França.