Morat i la preservació de "la memòria d’una història molt violenta"

BarcelonaEl grup colombià Morat actua aquest divendres al Palau Sant Jordi (21 h) amb totes les entrades venudes. El concert també servirà per estrenar en directe la cançó 506, una col·laboració amb Juanes que formarà part del disc Si ayer fuera hoy, que publicarà Universal a la tardor. L’àlbum inclourà també peces que han anat llançat aquest any com Las cometas siempre vuelan en agosto, la cançó que reivindica la feina de diferents líders socials i que va ser recomanada pel nou president de Colòmbia, Gustavo Petro. “I una setmana després, l’expresident Iván Duque, que és de l’altre bàndol polític –recorda el guitarrista Juan Pablo Isaza–. I Timochenko, l’exlíder guerriller de les FARC, també va dir que li agradava Morat”.

El que ha passat amb aquesta cançó, diu el cantant Juan Pablo Villamil, és fruit d’un “sentiment genuí”. “No volíem ser indiferents a la nostra història i a les nostres arrels –afegeix–. Per a nosaltres té un propòsit molt clar: preservar la memòria d’una història molt violenta, però tant de bo atorgant-li un punt optimista. Per això també destaquem la feina de persones que fan que el país s’entengui millor”.

Tot plegat és una prova més de la creixent popularitat d’un quartet que defensa que “els grups són la millor manera de fer música”. Ho diu el baixista Simón Vargas. “Per alguna estranya raó, sembla que les bandes que canten en espanyol no són tan populars com els solistes o els duos”, diu el baixista, per a qui estar amb els amics en un concert i veure gent tocant en viu és diferent de veure algú cantant amb tot enregistrat, perquè “l’energia es transmet d’una altra manera, hi ha una retroalimentació entre la gent i els que estan tocant”.

Cinta analògica

Aquesta reivindicació és al moll de l’os del nou disc, el quart d’una trajectòria que va començar amb Sobre el amor y sus efectos secundarios (2016). El títol Si ayer fuera hoy té a veure també amb la manera com han produït el disc, fent l’enregistrament amb cinta analògica, i fins i tot els vídeos, filmats en 16 mm. “Es tractava de fer servir eines i conceptes del passat i portar-los al present”, explica Simón Vargas fugint del fetitxisme retro per defensar una reflexió sobre la manera de fer música com a banda l’any 2022.

Morat, que ara també es plantegen una gira per països europeus més enllà dels Pirineus, han anat evolucionant prou des del primer disc. “Però també hi ha hagut una evolució entre el tercer i el quart”, precisa el bateria Martín Vargas, i no només perquè ara cantin lletres que no són necessàriament d’amor. Poc amic d'evolucions que són “línies rectes d’un punt a un altre”, s’estima més anar endavant i enrere. “En aquest sentit, 506 n’és un bon exemple. És la cançó més folk del disc, quan el nostre treball més folk és precisament el primer”, explica Martín Vargas.

El que segur que no s’haurien plantejat fa sis anys era fer una col·laboració amb un traper com l’argentí Duki, amb qui ara comparteixen París. “En el moment que comences a fer col·laboracions disruptives, obres les expectatives de la gent. Tant els fans de Duki com els nostres es preguntaven com ho faríem. Tot plegat també ajuda a educar una mica el públic”, assegura Simón Vargas.