Mor el saxofonista Wayne Shorter, una llegenda del jazz

BarcelonaEl saxofonista nord-americà Wayne Shorter, una de les grans llegendes del jazz, ha mort aquest dijous als 89 anys, segons ha informat el New York Times. Nascut a Newark (Nova Jersey) el 25 d'agost del 1933, Wayne Shorter ha estat una de les grans figures del jazz, fonamental en l'evolució del gènere a partir dels anys seixanta cap al territori de la fusió.

Va ser component dels Jazz Messengers del bateria Art Blakey i del segon quintet màgic del trompetista Miles Davis juntament amb el pianista Herbie Hancock, el baixista Ron Carter i el bateria Tony Williams. També va ser còmplice de Joe Zawinul a Weather Report i "un dels més grans compositors i improvisadors" del jazz, tal com recordava el periodista Borja Duñó a l'ARA arran del concert que va oferir el 2014 a L'Auditori dins del Festival de Jazz de Barcelona. És a dir, va ser protagonista d'algunes de les pàgines més memorables del jazz, i autor de composicions com E.S.P., Nefertiti, Footprints i Sincerely Diana.

Contemporani de saxofonistes com Sonny Rollins i John Coltrane, i inspirat per la influència de Coleman Hawkins, Wayne Shorter va començar a definir el seu estil a finals dels anys cinquanta, sobretot quan Art Blakey el va incorporar al seu grup el 1959. Va participar en discos emblemàtics dels Jazz Messengers com Africaine (1959) i A night in Tunisia (1961). En el trànsit del hardbop cap a les avantguardes dels seixanta i la fusió dels setanta, l'aportació de Wayne Shorter va ser imprescindible. El 1964 Miles Davis, rendit feia temps al seu talent, el va convidar a formar del seu quintet. D'aquell superquintet van sortir discos com E.S.P. (1965), Nefertiti (1967) i Miles in the Sky (1968), una de les pedres fundacional del jazz fusió. Paral·lelament, Wayne Shorter va engegar una carrera com a líder amb treballs tan notables com Speak no evil (enregistrat el 1964 i publicat el 1966), un àlbum que ha influït diferents generacions de músics de jazz, no només de saxofonistes.

Després del seu pas pel quintet de Miles Davis, Shorter va continuar escrivint pàgines glorioses del jazz amb Joe Zawinul. Plegats van formar Weather Report, el gran grup de jazz fusió. Van experimentar tant com vam somiar combinant sonoritats diverses, jazzístiques, llatines, funk, i una generosa dosi d'improvisació especialment en els primers anys, abans que la fusió quedés codificada. Bona part del jazz dels setanta tenia el perfum indòmit dels Weather Report. Aquella aventura va durar fins al 1986, i ha deixat un llegat amb àlbums com Black market (1976) i Heavy weather (1977), tots dos amb Jaco Pastorius inventant línies de baix.

Consolidat com a referent per a saxofonistes més joves, Wayne Shorter va tastar altres sonoritats, com les del quartet acústic amb el pianista Danilo Pérez, el contrabaixista John Patitucci i el bateria Brian Blade. També es va embrancar en projectes singulars com l'òpera (Iphigenia), amb Esperanza Spalding, estrenada el 2021.