Mor Frank Farian, el creador de Boney M. i Milli Vanilli
El productor alemany va ser un dels genis de l'època daurada de la música disco
BarcelonaEl músic alemany Frank Reuther, més conegut com a Frank Farian, ha mort aquest dimarts a Miami als 82 anys, segons ha informat el seu agent a mitjans alemanys. El seu nom està lligat a cançons amb vendes multimilionàries, i la història de la música popular té un capítol especial dedicat a Farian perquè va ser el creador de Boney M. i de Milli Vanilli, dos exemples del funcionament de la indústria musical: un d'èxit a les discoteques i festes d'arreu del món i un escàndol lligat a un simulacre, respectivament.
Nascut a Kirn el 18 de juliol del 1941, Frank Farian va tocar en diverses bandes de rock abans de fer-se un nom com a productor a la discogràfica berlinesa Hansa. Fent proves a l'estudi, el 1973 va decidir enregistrar una cançó, Baby do you wanna bump?, inspirada en el tema Al Capone de Prince Buster, un clàssic de l'ska jamaicà –era una pràctica relativament actual en els primers anys de l'eufòria disco–. El mateix Farian feia la veu greu i els cors en falset. L'any següent la va publicar als Països Baixos i a Bèlgica, on la bona rebuda el va dur a muntar tot un projecte per donar continuïtat a l'èxit. Així va néixer Boney M. El grup el formaven la cantant de l'illa de Montserrat Maizie Williams i les jamaicanes Marcia Barret i Liz Mitchell. Als discos, la veu masculina la posava Farian, però a les aparicions televisives el paper masculí l'interpretava, fent playback, el model d'Aruba Bobby Farrell.
L'èxit de l'invent de Frank Farian va ser espaterrant, sobretot arran de la publicació del disc Take the heat off me (1976) i de la cançó Daddy cool, una fita de la música disco europea, després de la qual en vindrien moltes més, i que fins i tot va donar peu a un musical que es va estrenar al West End de Londres el 2006. La llista de hits de Boney M. inclou temes com Rasputin, Belfast, Ma Baker i Rivers of Babylon, una versió dels jamaicans The Melodians. A finals dels setanta, la creació de Farian competia a les discoteques i les llistes de més venuts amb Donna Summer i ABBA. Aquest era l'abast mundial de Boney M.
El grup va perdre presència als anys vuitanta, però el productor alemany ja tenia altres projectes al cap. Primer va muntar una mena de supergrup, Far Corporation, que van tenir un moment de popularitat a Alemanya amb versions de Paul Simon i Led Zeppelin. I el 1988 es va treure de la màniga Milli Vanilli, un duo format pels ballarins Rob Pilatus i Fabrice Morvan, si més no pel que fa a la imatge, perquè qui posava la veu en els enregistraments eren altres cantants.
Conceptualment, Milli Vanilli no era tan diferent de Boney M.: un producte de productor adreçat a la pista de ball en el context de l'eurodance, i avalat pel superèxit de Girl you know it's true i Baby don't forget my number. Tanmateix, Farian no va controlar tan bé el producte, sobretot quan el duo va signar un contracte amb Sony als Estats Units. L'accent alemany de Pilatus en les entrevistes, que contrastava amb l'anglès dels cantants que enregistraven les cançons, va fer aparèixer les primeres sospites, i el simulacre va sortir de mare quan el duo va guanyar un Grammy a l'artista revelació el 1990. La resta de Milli Vanilli és una història tràgica: Rob Pilatus va morir de sobredosi de drogues a Frankfurt el 1998.
Farian, això sí, va seguir mantenint el talent per crear èxit de la pista de ball, com la producció de Be my lover, una bomba d'eurodance de La Bouche del 1995.
