Mor el compositor Jordi Cervelló als 86 anys

BarcelonaEl compositor Jordi Cervelló ha mort aquest divendres als 86 anys a Figueres, on feia una setmana que estava ingressat a causa d'una pneumònia. Així ho ha confirmat a l'ARA l'Editorial Musical Boileau. Nascut a Barcelona el 18 d'octubre del 1935, el violí i la música de corda en general han sigut l'eix de la seva obra fins al final. Entre les últimes composicions de Cervelló, d'aquest mateix 2022, hi ha Ofrena a Franz Schubert per a orquestra de corda i un capriccio per a violí sol dedicat a la compositora i violinista polonesa Grażyna Bacewicz. "És un nom molt important. M’he inspirat molt en ella. Un dia, llegint partitures seves, em vaig adonar que el que escrivia era molt semblant al que faig jo. És menys coneguda que Penderecki i no és just", assegurava Cervelló sobre Bacewicz.

Fill de l'industrial i pioner del col·leccionisme mineralògic Josep Cervelló i de la poeta Maria Concepció Garriga, Jordi Cervelló va començar a estudiar violí als sis anys amb Rosa Maria Faria. Després va tenir com a mestre Joan Massià i el 1957 va anar a Milà per continuar formant-se amb els violinistes Franco Tufari i Eugen Prokop. Els anys a Itàlia van ser fonamentals per a Cervelló, impressionat per l'ambient cultural del país i pel debat viu sobre la música contemporània. Tanmateix, un accident de trànsit a Roma el 1960 en va condicionar el futur: va haver de deixar la carrera com a violinista i va decidir dedicar-se a la composició.

Va completar estudis amb Josep Maria Roma i el 1965 va compondre Dos moviments per a quartet o orquestra de corda, que ell mateix considerava una partitura "d’inspiració o intencionalitat pedagògica". "El meu catàleg compositiu és versàtil i està format per obres de motivació molt diferent. Unes en un llenguatge més o menys relacionat amb la tradició històrica i que anomeno música pura. Unes altres amb una temàtica inspirada en temes socials, també de caràcter contemplatiu, I finalment un apartat d’inspiració pedagògica", explicava. Amb Fantasia concertant (1969) per a violí i orquestra va ser inclòs a la Dècada de Compositors Catalans del VIII Festival Internacional de Música de Barcelona del 1970. Va guanyar el premi Ciutat de Barcelona amb Seqüències sobre una mort (1970), que més endavant va ser enregistrada per la Royal Philharmonic Orchestra de Londres dirigida per Antoni Ros Marbà, i obres com Anna Frank, un símbol (1971) van consolidar la seva cal·ligrafia musical. Totes dues formen part del vessant més social de Cervelló, composicions que aborden "la violència humana en tots els àmbits".

Aquesta temàtica va ser una constant en la seva trajectòria, de manera més genèrica a Natura-Contranatura (2012), sobre la prepotència, i més concreta a Les càrregues, una obra sobre les càrregues policials de l'1 d'octubre del 2017 que va estrenar la Banda Municipal de Barcelona a L'Auditori el 24 de gener del 2021. “A Les càrregues faig una descripció de tota aquella animalada”, explicava a l'ARA. A l'obra, hi conviuen la inspiració del primer moviment del Concert per a violí de Beethoven, una obra “capital sobre la pau i l’ordre”, el so dels helicòpters interpretat per la percussió i la melodia d’El testament d’Amèlia, una de les joies del cançoner popular català.

Entre els guardons que va rebre els anys 70 destaca el primer premi del Concurs Permanent del ministeri d’Educació i Ciència del 1976 per Biogènesi, escrita en col·laboració amb el físic Jorge Wagensberg, amb qui també va treballar a Formes per a una exposició (1999), una obra sobre les vuit formes més freqüents a la natura. "Crec que és l’obra simfònica que m’ha sortit millor. És la més variada: són vuit moviments molt diferents amb tècniques compositives molt diferents –explicava Cervelló–. El 2003 se'n va fer l’enregistrament a Sant Petersburg, però no s'havia estrenat mai. I fa poc vaig dir al Robert Brufau, director de L’Auditori: «Tu, estrenem això abans que em mori»”. Finalment, es va estrenar el març del 2022.

L'esperit de Formes per a una exposició connecta amb el d'una altra de les grans composicions de Cervelló, Vers l'infinit (1982-83), un poema simfònic inspirat en L’infinito, un dels cims romàntics del poeta Giacomo Leopardi. Altres composicions destacades de Cervelló són el quartet de corda Remembrances, Un cant a Pau Casals, La sisena nit (per a guitarra i orquestra), Divertimento 2002 (un encàrrec de l’OBC) i Lux et umbra (estrenada al Teatre de l’Hermitage), a més d'una vintena de capritxos per a violí sol.

A més de compositor, Jordi Cervelló va exercir de crític musical a El País (1981-1989) i de pedagog. Pel conjunt de la seva feina va rebre la Creu de Sant Jordi el 2006 i el Premi Nacional de Música el 2010.