Mor el compositor Angelo Badalamenti als 85 anys
El músic nord-americà és l'autor de les bandes sonores de 'Twin Peaks' i 'Vellut blau'
BarcelonaEl compositor nord-americà Angelo Badalamenti ha mort aquest diumenge als 85 anys, segons ha informat la família. Conegut sobretot per bandes sonores tan icòniques com la de la sèrie Twin Peaks, la música de Badalamenti està estretament lligada al cinema de David Lynch. "És un geni de la música, un home amb una capacitat única per convertir en música sentiments i conceptes abstractes", deia el cineasta. De fet, és difícil imaginar bona part del cinema de Lynch sense l'element misteriós que hi aportava la música d'aquest compositor nascut a Nova York el 1937, sovint en una cruïlla entre el minimalisme i el jazz amb desenvolupaments melòdics molt especials.
La relació entre tots dos va començar amb la pel·lícula Vellut blau (1986), i l'entesa va ser automàtica. Tot i que Badalamenti treballava per a altres produccions, com Malson a Elm Street 3 (1987), de seguida va esdevenir imprescindible en la filmografia de Lynch. Després de Cor salvatge (1990) va arribar la que segurament és la seva composició més popular: el tema principal de la banda sonora de la sèrie Twin Peaks, que evoca alhora misteri i tristesa, i que complementa perfectament l'univers lynchià. Aquella banda sonora també va incloure dues de les grans cançons del compositor, Falling i The Nightingale, interpretades per la cantant nord-americana Julee Cruise (morta al juny).
No tothom compartia l'entusiasme per aquell tàndem creatiu, i abans dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 el comitè organitzador va descartar la versió de Badalamenti i Lynch de la cançó Amics per sempre, l'himne que havien d'interpretar Josep Carreras i Sarah Brightman a l'Estadi Olímpic. "Massa trista", va ser l'argument per desestimar-la; finalment el comitè va demanar una altra versió a Andrew Lloyd Webber, amb lletra de Don Black. Tanmateix, Barcelona 92 sí que va tenir música de Badalamenti, perquè va ser l'autor del tema musical que va acompanyar l’entrada de la torxa olímpica a l'estadi.
El llegat de Badalamenti inclou altres bandes sonores memorables, com les de Carretera perduda (1997), Una història de debò (1999) i Mulholland drive (2001), totes tres també de Lynch. D'altra banda, va treballar amb altres directors com Jean-Pierre Jeunet (a la Ciutat dels nens perduts i Llarg diumenge de festeig) i Paul Schraeder (Dominion, la preqüela maleïda de L'exorcista).
