Mor als 56 anys la cantant Sinéad O'Connor, la veu turmentada i cristal·lina del pop

BarcelonaLa cantant irlandesa Sinéad O'Connor ha mort als 56 anys, segons informa The Irish Times. La seva interpretació de Nothing compares 2 U, una versió d'un tema de Prince, la va catapultar al capdamunt de les llistes i va ser un dels grans èxits del 1990. O'Connor, que tenia un llarg historial de problemes de salut mental, deixa tres fills. Un quart, Shane, va morir l'any passat als 17 anys. La família ha difós un comunicat en què confirma la defunció: "La família i els amics de la Sinéad estan consternats i demanen privacitat en aquest moment tan difícil".

Nascuda a Dublín el 1966, O'Connor va ser una artista incòmoda i controvertida que atreia sovint les polèmiques amb les seves declaracions explosives sobre religió, sexualitat o la seva vida. El 1992, en el punt àlgid de la seva fama, va estripar una fotografia del papa Joan Pau II mentre cantava "evil" (malvat) durant una actuació televisiva al programa Saturday Night Live. Era una protesta pel silenci de l'Església catòlica davant els casos d'abús sexual a menors que va deixar el públic glaçat i va suposar per a O'Connor una allau de crítiques, sobretot als Estats Units.

La cantant va ser durament atacada i ridiculitzada per la seva acció. Frank Sinatra va dir que era "una paia estúpida" i un grup anomenat Coalició Nacional d’Organitzacions Ètniques va llogar una màquina piconadora per destruir centenars dels seus àlbums a la seu de la companyia discogràfica. Dues setmanes després de l'incident al Saturday Night Live, O'Connor va actuar a l'homenatge a Bob Dylan pels seus 30 anys de carrera al Madison Square Garden i el públic va escridassar-la; ella va interrompre el tema de Dylan per cantar a cappella una cançó de Bob Marley, War, que va acabar amb llàgrimes als ulls.

Per a O'Connor, simplement, l'activisme polític i la música anaven plegats. "Tothom vol ser una estrella de pop, però jo soc una cantant protesta, no he volgut mai ser famosa", afirmava el 2021 recordant l'episodi de la foto. “Però va ser molt traumàtic –afegia–. Era com declarar que s’havia obert la temporada per tractar-me com una puta boja”.

Sovint eclipsada per la polèmica, la carrera musical va començar a mitjans dels 80, quan va formar una banda, Ton Ton Macoute, que va cridar l’atenció de la indústria discogràfica. Mentre treballava en el seu primer disc en solitari, The lion and the cobra (1987), un executiu la va convidar a dinar i li va demanar que es vestís més femenina i es deixés créixer els cabells. Ella va anar al barber i se’ls va afaitar del tot. A les seves memòries, O’Connor explicava que l’executiu també va intentar que avortés quan va saber que estava embarassada. Ella s'hi va negar i el 1988 va néixer el Jake, el seu primer fill.

L'èxit de 'Nothing compares 2 U'

El pop-rock alternatiu del seu primer disc va fer furor a les emissores universitàries nord-americanes, sobretot gràcies a la seva veu alhora esquerpa i cristal·lina. Però res feia preveure l'èxit descomunal del seu disc següent (I don't want what I haven't got) gràcies a Nothing compares 2 U, que va fixar en l'imaginari popular la imatge ascètica d'O'Connor plorant al videoclip de la cançó, com una Joana d'Arc de Dreyer passada pel sedàs pop de la MTV. Prince havia gravat la cançó el 1985 per a un dels seus projectes paral·lels, The Family, però va passar desapercebuda. Arran de l'èxit de la versió, Prince la va tornar a gravar i a incloure-la en el repertori dels seus concerts. A O'Connor, que va tenir una trobada incòmoda amb Prince a la mansió del músic, no li va importar mai que el seu èxit més important fos d'un altre artista. "Pel que fa a mi, és la meva cançó", deia.

Els 90 van ser anys de discos com Am I not your girl i Universal mother, de col·laboracions amb Peter Gabriel, Bono d'U2 (a la banda sonora d'En el nom del pare) i fins i tot d'actuacions al cinema com la que feia a Contracorrent, de Neil Jordan, interpretant la Verge Maria. Ella afirmava que els anys posteriors a l'incident al Saturday Night Live van ser "molt solitaris" i a la seva biografia reconeixia que tenia dificultat per recordar l'època, en part per les drogues que consumia i en part perquè patia un trastorn d’estrès posttraumàtic i un trastorn límit de la personalitat que van diagnosticar-li anys molts després i que tenia el seu origen en els abusos físics que va patir per part de la seva mare. Quan la mare va morir, O'Connor tenia 18 anys i va agafar l’única fotografia que la seva mare tenia a l'habitació: la imatge del Papa, la mateixa que anys després va estripar en directe.

Trastorns i problemes personals

Durant les últimes dècades, l'evolució musical d'O'Connor la va portar a explorar el repertori tradicional irlandès a Sean-nós nua o a enregistrar un disc de reggae (Throw down your arms) i a col·laborar amb artistes com Massive Attack,  Wyclef Jean o The Edge. Però Sinéad O'Connor era notícia sobretot pels seus problemes de salut mental, que en alguna ocasió la van portar a intentar suïcidar-se. En un primer moment se la va diagnosticar erròniament amb un trastorn bipolar, i va patir els efectes no desitjats d'una medicació contraindicada.

El seu any més dur va ser el 2015: va suspendre una gira per tenir cura del seu fill, greument malalt, però va ser ella qui va haver d'entrar a quiròfan per sotmetre's a una histerectomia que va provocar-li una depressió agreujada per la pèrdua de la custòdia de dos dels seus fills. A finals d'aquell any va escriure una sèrie de missatges alarmants al seu Facebook que apuntaven a tendències suïcides i va ingressar a l'hospital. Després d'uns anys de tractament (les seves memòries del 2022 estan dedicades en part al personal i als pacients de l’Hospital Universitari St. Patrick’s) i de fer-se anomenar Shuhada' Davitt al convertir-se a l'islam el 2018, O'Connor semblava haver trobat una certa pau.

“Soc afortunada –deia en una entrevista del 2022 a The New York Times– perquè disfruto de la meva pròpia companyia”. En la mateixa entrevista explicava que s'havia traslladat a una cabana al capdamunt d'una muntanya prop d'un petit poble irlandès i que s'havia fet amiga d'un grup de dones solteres que vivien prop. El 2022 havia de publicar un disc produït per David Holmes, No veteran dies alone, però el llançament es va posposar.

Tres temes de Sinéad O'Connor

Nothing compares 2 U (1990)

Aquesta balada de ruptura escrita per Prince és considerada el cim de la cantant. Nothing compares 2 U la va fer coneguda internacionalment, i amb ella O'Connor va guanyar el Grammy a la millor interpretació de música alternativa. Així i tot, en va renegar fa uns anys i va anunciar que no la tocaria més en directe.

Troy (1987)

En aquest tema del seu àlbum de debut, The lion and the cobra (1987), O'Connor va revelar que es va sentir traïda per la seva mare, que va morir el 1985 en un accident de cotxe quan ella només tenia disset anys. També que s'havia sentit maltractada per ella, tant psicològicament com físicament i sexualment. Alguns familiars van rebatre les seves afirmacions.

The wolf is getting married (2012)

Sovint la fam de sensacionalisme va deixar la música de Sinéad O'Connor en segon pla. En el poc conegut novè disc d’estudi de la cantant, titulat How about I be me (and you be you)?, destacaThe wolf is getting married, un cant d’amor i d’esperança fins i tot en temps difícils.