Mor Rodríguez, l'enigma de 'Searching for Sugar man' que el món va descobrir als 70 anys

BarcelonaEl cantant Sixto Rodríguez, que firmava els discos amb el seu cognom, ha mort als 81 anys, segons informa la premsa nord-americana i confirma la seva pàgina oficial. La seva història és una de les més insòlites del pop: després de gravar un parell de discos de folk i rock a principis dels 70, plens de cançons amb fusta de clàssics que no van tenir cap ressò, Rodríguez va desaparèixer del món musical fins que, més de 40 anys més tard, un documental va relatar el seu retorn als escenaris a Sud-àfrica, on se'l considerava una estrella, tot i que es creia que havia mort. Searching for Sugar Man (2013) va descobrir la seva música a tot el món i Sixto Rodríguez es va convertir en una estrella mundial als 70 anys que va actuar al festival de Coachella i fins i tot a Barcelona.

Rodríguez va néixer a Detroit el 1942 i era fill d'un immigrant mexicà i una nativa americana de classe treballadora a la recerca de feina a la ciutat industrialment més potent dels Estats Units. El seu debut discogràfic va arribar el 1967: I'll slip away, un senzill publicat en un segell petit que passaria desapercebut. El 1970 fitxa per Sussex Records i publica el seu primer àlbum, Cold fact, que s'obre amb Sugar man, un preciós mig temps de folk psicodèlic d'un ganxo melòdic instantani.

Tot i tenir temes tan rodons com les dylanianes Crucify your mind o Inner city blues o temes nascuts per ser cantats en estadis com I wonder, les vendes de Cold fact van ser mínimes, i tampoc la crítica va prestar-li atenció. Tenia grans cançons, una veu carismàtica, lletres reivindicatives i un so en sintonia amb el folk rock psicodèlic de l'època, però no va servir de res. Rodríguez ho va tornar a intentar l'any següent amb el notable Coming from reality, més introspectiu i despullat, però el públic i la premsa el van tornar a ignorar. Tossut, ell va començar a preparar un tercer àlbum, però la fallida de la discogràfica va donar el cop de gràcia a la carrera del Rodríguez, que a mitjans dels 70 va abandonar la música.

Però la retirada de Rodríguez només va ser el començament de la història, ja que poc després els seus discos van començar a distribuir-se en edicions pirates a Sud-àfrica. Allà, segons expliquen diversos testimonis al documental Searching for Sugar Man, el jovent contrari a l'apartheid i sensible a l'esperit reivindicatiu de la música de Rodríguez el va adoptar com un dels seus ídols musicals, a l'altura dels Beatles, Hendrix i Rolling Stones. "Rodríguez es va convertir en la veu de la llibertat en una època en què a Sud-àfrica la llibertat era un concepte molt distant –explicava el 2013 a l'ARA el director de Searching for Sugar Man, Malik Bendjelloul–. La societat de l'apartheid era extremadament opressiva, però, per alguna raó, Rodríguez va començar a sonar a la ràdio. I per a molta gent va suposar el descobriment de la música amb discurs subversiu".

Del suïcidi a la resurrecció

A la llegenda hi contribuïa el rumor que es va escampar entre els fans sud-africans sobre el suposat suïcidi de Rodríguez a l'escenari durant un concert. A principis dels 90 els seus discos es van publicar en CD a Sud-àfrica mentre ell, completament aliè a l'èxit de la seva música al país africà, treballava en la construcció al seu Detroit natal per tirar endavant la família, i sense rebre royalties de cap mena, ja que els drets havien quedat en mans d'un empresari sense escrúpols. Avui dia sembla inimaginable, però eren temps d'abans d'internet, i la comunicació entre la Sud-àfrica de l'apartheid i la resta del món no era precisament fluida.

Precisament gràcies a internet Rodríguez va descobrir que era una estrella a Sud-àfrica quan, el 1998, un parell de musicòlegs que investigaven el rastre del músic van contactar amb una de les seves filles i van descobrir, amb gran sorpresa, que els rumors sobre la mort de Rodríguez havien sigut exagerats. No costa d'imaginar el que va significar per als seus fans sud-africans i per al mateix cantant la gira que va fer per grans recintes sud-africans aquell mateix any, rebut com un autèntic ídol de masses. Quasi 15 anys després de tirar la tovallola, per fi arribava el reconeixement, almenys a Sud-àfrica, on el músic va tornar el 2001 i el 2005.

A la resta del món, tanmateix, Rodríguez seguia sent una nota a peu de pàgina de la història del rock dels 70, un artista de culte que de tant en tant reivindicaven músics com Dave Holmes, que va incloure Sugar Man al disc de remescles Come get it I got it (2002), o el raper Nas, que va samplejar el tema al disc Illmatic (2001). Tot va canviar, esclar, amb l'èxit del documental Searching for Sugar Man, que va descobrir al món la història i la música de Rodríguez i va triomfar a tots els festivals pels quals passava (Sundance, In-Edit) i va conquerir l'Oscar a millor documental. De sobte, tothom escoltava Sugar Man i cantava I wonder, amb la sensació –un pèl inexacta– d'haver descobert un tresor amagat en un soterrani durant quatre dècades.

Un concert agredolç a Barcelona

L'inesperat entusiasme per Rodríguez es va traduir en ofertes per actuar als festivals més prestigiosos del món: Coachella, Glastonbury, Primavera Sound... El músic va cancel·lar la seva actuació al festival barceloní, però uns mesos després va actuar al Poble Espanyol. El concert, molt esperat, va deixar un regust agredolç: a l'escenari, Rodríguez va necessitar ajuda per arribar al micròfon, i durant el concert va transmetre molta fragilitat i dispersió. Les interpretacions fallides de Sugar Man i altres temes un repertori dominat per versions de clàssics del rock'n'roll i cançons alienes van fer del concert una experiència frustrant.

Potser aquell èxit tan tardà el va sobrepassar i no va saber com gestionar-lo. Més enllà de la seva història increïble, en Rodríguez hi havia alguna cosa misteriosa, una certa distància infranquejable. Ho apuntava Bendjelloul, el director de Searching for Sugar Man, un any abans de suïcidar-se: "Fins i tot els seus amics de Detroit el descriuen com un enigma. Quan el vaig conèixer, em va semblar tan misteriós com amable. Al final vaig comprendre que els enigmes de Rodríguez eren part de l'encant de la història".