Música

Mor als 59 anys el discjòquei Josep Maria Castells, el rei del 'megamix'

Creador d'una desena d'àlbums de la sèrie 'Max Mix', el 1998 el van segrestar per error quan el van confondre amb Ricardo Campoy

Josep Maria Castells
01/01/2025
3 min

BarcelonaJosep Maria Castells, un dels discjòqueis i productors de música de ball més popular dels anys 80 i 90, ha mort als 59 anys a conseqüència d'un càncer que van detectar-li al maig. Juntament amb Toni Peret, amb qui va formar equip molts anys, va crear els àlbums del 3 al 12 de la sèrie Max Mix, que van revolucionar la música dance a Espanya amb un estil de remescla molt efectista i atractiu que va conquerir el públic.

Castells afirmava que havia participat en més de 160 megamixs que havien venut 32 milions de discos. El seu èxit va contribuir a normalitzar a Catalunya i Espanya la figura del discjòquei estrella com a reclam per damunt de la música que punxava. Castells és un dels protagonistes de la sèrie documental Megamix brutal, que relata el fenomen dels àlbums de remix i les rivalitats entre segells, que va derivar en un intent de segrest al discjòquei, a qui uns sicaris van confondre amb el propietari de la companyia Vale Music, Ricardo Campoy.

Nascut a Barcelona el 1965, Josep Maria Castells Lloberas va començar a punxar música en discoteques quan encara era adolescent. Arran de participar en el concurs de discjòqueis de la discogràfica Max Music va conèixer Campoy, un dels seus directors, que el va fitxar juntament amb Toni Peret per substituir Mike Platinas com a discjòqueis responsables de la sèrie Max Mix a partir del tercer volum. Peret i Castells, que no havien treballat junts, van formar un tàndem triomfal que va arrasar a les llistes d'èxits. Tant, que es va crear una llista especial per als àlbums de remix perquè no fessin ombra als grans llançaments dels segells internacionals.

Max Mix és només una de les sagues d'àlbums de remescles que Peret i Castells va crear durant l'època daurada del megamix: Máquina total, Lo más duro, Caribe mix, Ibiza mix i Bombazo mix també van causar furor durant els anys 80 i 90, i tots portaven el segell dels discjòqueis, que el 1995 van fer equip amb l'altre discjòquei estrella del moment, Quique Tejada, formant el Dream Team Megamix. Tejada i Peret han lamentat la mort de Castells en un comunicat. "Avui és un dia trist per al món de la música", diuen els discjòqueis, que assenyalen que Castells va ser "una figura clau en la indústria musical [...] que va revolucionar el panorama musical amb el seu concepte de mescles sense interrupcions". El discjòquei i locutor de ràdio Tony Aguilar també ha recordat Castells en una piulada a X: "Sempre vas ser amable i afectuós. Des que anava a Sonimag a veure-us punxar a l'època dels vostres inoblidables Max Mix".

El 1997 Castells va abandonar Max Music juntament amb Peret, Tejada i Campoy per fundar la discogràfica Vale Music, on Castells seguiria produint els seus àlbums de remix, però també els discos del nou talent show musical Operación Triunfo, que van ser un inesperat èxit de vendes. El 2002, de fet, Castells se'n va anar al Brasil per dirigir la primera edició brasilera d'Operación Triunfo amb el títol de Fama. Com a productor musical va treballar amb artistes com David Bisbal, Paco Pil, Viceversa, Rebeca, Gisela, Georgie Dann, Camela, Coyote Dax i King África, entre molts d'altres.

En una carrera de molts èxits i satisfaccions, el moment més difícil de Josep Maria Castells va ser, sens dubte, l'intent de segrest del qual va ser víctima el 1998, quan uns sicaris el van assaltar al plegar de la feina: el van apallissar, el van introduir per la força i lligat en una furgoneta i el van portar a un bosc. En un descuit dels segrestadors, Castells va rebentar la porta de la furgoneta d'un cop de peu i va escapar-se a peu. La part més retorçada de l'assumpte és que el discjòquei ni tan sols era l'objectiu del segrest: simplement el van confondre amb Ricardo Campoy, el veritable objectiu dels sicaris, a qui havia contractat Miguel Degà, l'altre fundador de Max Music. Rememorant l'experiència, anys després afirmaria que no havia sigut "una qüestió de drogues o alcohol, sinó de vanitat", i que Degà "havia vist massa vegades El padrí".

stats