Un miler de crucifixos a l'escenari del Liceu en contra del fanatisme religiós

BarcelonaEl muntatge de Norma d’Álex Ollé, que tanca la temporada del Liceu del 18 al 31 de juliol, suma a la tragèdia pròpia de l’òpera de Vincenzo Bellini una mirada punyent als excessos del fanatisme religiós, amb referències al franquisme, a tradicions com les dels caputxins i les organitzacions d’ultradreta. Per fer-se una idea de la potència del muntatge, només cal veure l’asfixiant escenografia d’Alfons Flores de més d'un miler de crucifixos. “Es tracta d'una Norma que vol vèncer les seves pròpies normes”, diu el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar. “Norma ofereix una vetllada d’emocions en la qual els intèrprets assumeixen el repte d’una acrobàcia infinita”, subratlla.

Aquest muntatge de Norma es va estrenar a la Royal Opera House de Londres el 2016, amb el director del teatre aclaparat per la proliferació de crucifixos. Al Liceu se'n faran onze funcions, amb una preestrena especial per a joves Under 35. Àlex Ollé l'ha volgut recuperar per l'actualitat dels temes i també per com van disfrutar el difícil procés de trobar el seu propi camí dins la història de la sacerdotessa i líder espiritual de la rebel·lió dels celtes contra els romans. Per reblar la situació, Norma estima el cap de les forces d’ocupació del seu poble, Pollione, amb qui ha tingut dos fills en secret, i la seva traïció la portarà a un final tràgic.

“Volíem trobar sobretot com humanitzar aquesta figura de la gran sacerdotessa”, explica Ollé. La clau va ser en la profusió de referències a la religió que hi ha en el llibret i aprofitant que en l'anglicanisme les dones poden oficiar. “El sentiment religiós no només aglutina el poble sinó que també és fanàtic, perquè finalment els dos protagonistes moren immolats”, explica Ollé. En paral·lel a la religió, hi ha una reflexió sobre el poder, perquè Norma i el seu pare, Oroveso, representen “els tres poders fàctics”, el religiós, el polític i el militar. Ara el director els ha trobat barrejats en notícies com les de les subvencions que reben les organitzacions d’ultradreta. “En el moment en què estem, el plantejament de Norma que hem fet cobra actualitat”, diu Ollé, per la presència de grups reaccionaris no només a Espanya sinó també arreu d’Europa. 

Una heroïna tràgica en un ambient hostil

Norma viu marcada per la lluita interna de tenir el màxim poder religiós de la seva comunitat i al mateix temps la humanitat de ser dona, amant i mare. “Norma està envoltada d’un ambient hostil”, diu el director musical, Domingo Hindoyan. Per a la soprano del primer repartiment, la letona Marina Rebeka, la icona de l’òpera, l’ària Casta Diva, és molt més que una ària. “Fonamentalment és un prec, i quan em pregunten com la canto, dic: cadascú prega a la seva manera i cada nit ho faig d’una manera diferent –assegura Rebeka–. És una pregària que uneix tot un poble, i ara és molt important pregar per la pau. Casta Diva és un moment sacre”, subratlla. 

El muntatge està ambientat en un espai sacre que evoca el bosc del llibret, un lloc que representa l’espai públic i que pot recordar una catedral, i també en l’habitatge privat de Norma. “Presentem una societat que està vivint un assetjament d’un poble estranger, i el que fa és sobreviure amb dogmatisme, i això és el que hem volgut representar a nivell visual”, conclou Alfons Flores.