Marc Lloret i Oriol Roca: "El Mercat de Música Viva ha de ser útil per comprar i per vendre"

BarcelonaMarc Lloret i Oriol Roca han format equip al capdavant del Mercat de Música Viva de Vic des del 2011, com a director artístic i com a assessor artístic, respectivament. Ara toca cedir el testimoni a un nou equip liderat per Joan Rial que va guanyar el concurs per dirigir-lo. Lloret i Roca atenen l'ARA a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm per fer balanç de catorze anys de feina.

Qui éreu el 2011, abans de dirigir el Mercat de Música Viva de Vic?

— Marc Lloret: Estava en un moment d'impàs. Havia deixat la feina a la productora Contrabaix i estava esperant a veure què passava. I em va passar això.

— Oriol Roca: En aquella època era mànager: era soci de Fourni i havíem treballat amb La Troba Kung- Fú, Muyayo Rif, Xerramecu... Amb Oques Grasses l’empresa encara no hi treballava... I també estava treballant amb el Festival In-Edit de Documental Musical, i encara hi treballo ara.

— M.Ll.: Jo també vaig treballar amb el festival PopArb des del principi, i tocava amb el grup Mishima des del 1999.

I qui sou ara?

— M.Ll.: És que no ho sé, qui soc ara. Estic esperant, de fet, a veure qui soc després del setembre. Em van diagnosticar un càncer [de pulmó amb metàstasi als ossos]. De fet, soc un malalt de càncer, bàsicament, perquè depenc completament de com es desperta el càncer per decidir si vaig a la platja, si em quedo a casa, si escric, si llegeixo, cosa que últimament em costa molt fer. I seré algú que no tindrà la feina al Mercat, que això em costarà, perquè han sigut 14 anys, i quan t'acostumes a alguna cosa que forma part de la vida... Necessites separar-te'n, però també has de considerar que hi ha gent que pot fer-ho millor o que pot fer coses diferents. I continuo sent membre de Mishima, però no estic tocant, perquè els dolors no em deixen, ara mateix.

Portes més de dos anys de tractament, oi?

— M.Ll.: Més de dos anys, sí. És una malaltia crònica que no es pot sanar. He d'anar fent, però ho he arribat a portar molt bé. De seguida ho vaig assimilar com una cosa que havia de viure. De fet, hi he vist coses positives. Pots programar coses que si t'agafen per sorpresa no pots programar. I també pots acostumar-te a pensar quan no hi seràs o què passarà. I tinc dos fills als quals també intento de transmetre el que passarà. Els vull anar preparant a poc a poc. És a dir, en la meva vida, el pes de la malaltia ho tenyeix tot. Continuo tenint música a casa, continuo tocant quan puc, continuo assajant amb el grup quan puc i tocant quan puc. Però en bona part del temps ara no puc.

I tu, Oriol, qui ets ara?

— O.R.: S'ha de dir que jo he fet més una feina d'assessor del Marc durant tot aquest temps. De manera que he continuat treballant a l'In-Edit, per exemple, col·laborant amb altra gent...

T'he vist ajudant al festival (a)phònica, per exemple.

— O.R.: Sí, treballo bastant amb la promotora Alter Sinergies, tant en producció com en programació. Ara que s'acaba la meva feina al Mercat, he reprès la de relacions internacionals de l'In-Edit, i m'han fet altres propostes. I agafaré més la bicicleta. Com diu el Marc, ens estimem molt la feina que hem fet al Mercat i ens ha agradat molt. Trobaré molt a faltar poder escoltar mil artistes cada any. Molta gent em diu que "quina feinada". Sí, però el que més m'agrada d'aquesta feina és tenir el termòmetre d'una part bastant important de l'escena musical.

Aquests anys heu fet una mena de revolució tranquil·la al Mercat de Música Viva.

— M.Ll.: Si l'hem feta, no l'hem feta conscientment. El que hem fet és aprendre l'ofici de programar i relacionar-nos amb un esdeveniment públic, que ha de tenir aquesta vocació de servei públic i que té objectius des del principi: promoure la música d'aquí, internacionalitzar, dinamitzar el sector. Tenim aquest horitzó, i crec que en aquests catorze anys sí que hem anat cap allà. Hem anat aconseguint alguns canvis, i en l'àmbit econòmic hem hagut d'aprendre a ser molt diligents i molt curosos amb el que gastàvem i per què ho gastàvem. I una de les coses que m’he obligat a fer és tenir resposta per a tot. Per què no contracto un grup? Per què no m'agrada aquesta manera de posar l'escenari? Per què m'agrada que estigui tota l'activitat junta i no separada? Moltes respostes han donat llum a coses que han passat. En una feina, tenir resposta per a tot és molt important.

Heu cavalcat diverses onades de la música catalana: de l'època del pop manelià i de l'escena mestissa al present dominat per les anomenades músiques urbanes.

— O.R.: Amb les músiques urbanes vaig notar que no les controlava. Una de les coses bones de treballar al Mercat és que el criteri serveix per determinar si un projecte musical pot funcionar, si pot interessar als programadors, i amb les músiques urbanes em costava més que amb altres estils. En els primers anys teníem molts dubtes sobre programar músiques urbanes o no, i sobre com programar-les.

Recordo el concert de Pxxr Gvng al Sucre el 2015, amb prop de 5.000 persones.

— M.Ll.: Va ser un concert que va generar una demanda d'organitzacions cíviques en contra del director artístic. Quan nosaltres teníem 20 anys érem d'aquests o d'aquests altres; en els últims anys això cada cop ha passat menys.

— O.R.: Tot és més desacomplexat.

— M.Ll.: També tenen més formació. Fa trenta o quaranta anys, els músics començàvem amb molta actitud perquè l'instrument no el controlàvem gaire. Després van començar a sortir més escoles de música, i més endavant les escoles superiors, que han ofert moltes possibilitats als músics. I ara una gran part dels músics que surten sobretot de l'Esmuc juguen també amb la música urbana, l'electrònica, l'autotune... I això és el que ens ha passat al Mercat, que hem anat rebent propostes que al principi ens costava entendre, que després enteníem perquè vèiem que funcionaven, i més endavant aquesta manera de dir les coses s'ha anat fent més accessible per a tots els públics. El jazz i el pop n'han tingut esquitxos, i la música electrònica i la música urbana han partit a vegades del jazz, del pop i de la world music. Ara mateix, gran part de la música que hem escoltat té un accent d'electrònica o de música urbana.

¿Un repte ha sigut explicar als programadors, sobretot als programadors d'equipaments municipals, que aquelles músiques urbanes es podien programar?

— O.R.: Sí. Molta feina que s'ha fet és aquesta: fer que el Mercat fos eficaç per als compradors que venien al Mercat, la qual cosa és útil per als grups que s'hi estan presentant. El Mercat és un servei públic, i ha de ser útil per comprar i per vendre.

— M.Ll.: El Mercat no marca la línia, ni el Mercat ni cap festival. Són els artistes, els que influeixen i inspiren altres artistes, com quan Oques Grasses van anar marxant de la música més festiva i van introduir l'electrònica.

El Mercat també ha donat espai a projectes que segurament no tindrien gaire recorregut. ¿Parlàveu d'això amb els artistes?

— O.R.: De vegades hem comentat amb els mànagers i amb els artistes: feu projectes que siguin possibilistes, si el vostre circuit és el de tècnics municipals mireu a quins teatres anireu; no feu al Mercat un espectacle amb un despropòsit d'il·luminació, perquè quan el vegi un tècnic s'acollonirà perquè no el podrà pagar. Això ho hem intentat transmetre, però mai ens posarem en la llibertat creativa de ningú.

— M.Ll.: També hi ha hagut vegades que hem apostat per coses que sospitàvem que no funcionarien, perquè el Mercat també ha de tenir en compte apostes de molt de risc.

— O.R.: És R+D. Si no inverteixes en recerca no tindràs resultats. Es tracta de potenciar la creació, i de vegades surten coses bé, de vegades no tan bé, i de vegades d'aquell procés n'ha sortit una reflexió que pot servir a l'artista per encaminar el seu treball.

Quin és el millor record que teniu d'aquesta època al Mercat?

— O.R.: El meu, haver treballat amb el Marc.

— M.Ll.: Haver-lo conegut, perquè ens coneixíem de vista.

¿El moment més delicat va ser l’edició pandèmica del 2020?

— M.Ll.: Per a mi, no ho va ser. Va generar molta feina, sobretot de cap, però l'esforç per fer tots aquells enregistraments va valdre la pena. La manera com vam treballar durant la pandèmia és un dels bons records que tinc.

Què em recomaneu d'aquest mercat?

— O.R.: Ostres, no podem recomanar unes coses i no unes altres. Et direm que vagis al concert inaugural de Lucia Fumero. En tinc moltes expectatives, i penso que per a ella i la seva carrera fer una actuació així és tot un què.