Sorpresa a Vic: el grup Gossos torna als escenaris després de cinc anys sense actuar

VicSorpresa al Mercat de Música Viva de Vic. O més aviat als carrers de Vic. El grup Gossos, que fa cinc anys va fer "una aturada indefinida", ha reaparegut aquest dijous a quarts de set del vespre a la plaça del Canonge Collell. Els passavolants hi han trobat els músics tocant a peu de carrer per celebrar almenys dues coses: el trentè aniversari de Gossos i l’anunci de la represa de l’activitat als escenaris amb una gira de deu concerts. De moment, cap notícia d'un disc nou.

Un dels cantants del grup, Natxo Tarrés, ha demanat disculpes als veïns per fer "una mica de nosa" i tot seguit ha revelat la naturalesa d'una gira que començarà el 12 d'abril del 2024 al Festival Strenes de Girona i que després passarà pel Teatre L'Atlàntida de Vic (13 d'abril), el Guitar BCN de Barcelona (25 d'abril), sa Pobla (4 de maig), l'Stroika de Manresa (10 de maig), Andorra la Vella (15 de juny), el Festival de Cambrils (28 de juliol), l'Auditori Enric Granados de Lleida (27 de setembre) i el Teatre Kursaal de Manresa (18 d'octubre), a més d'un concert "sorpresa" el 12 d'agost en un lloc que encara no s'ha fet públic. "Fa cinc anys vam dir a reveure i ara diem a reviure", ha afegit Tarrés tot avançant el nom de la gira i precisant que seran "deu únics concerts".

"Estem supercontents de poder reviure el millor de les nostres cançons, que sabem que també són vostres", ha assegurat Tarrés a la petita plaça del Canonge Collell, una zona de pas a la part vella de Vic que s'ha anat omplint a mesura que tocaven algunes cançons en format acústic: Santi Serratosa assegut al caixó, Roger Farré amb el baix i els tres membres restants, Tarrés, Juanjo Muñoz i Oriol Farré, amb les guitarres. Tots cinc vestits amb roba grisa i negra amb moltes rentadores al darrere, han començat interpretant Pensa en els dies i en mitja hora han tocat també Rere teu, Condemnats, Quan et sentis de marbre i Corren.

La tria de Vic no és casual. A la capital osonenca és on el grup manresà va recollir el favor del públic pràcticament des del principi, sobretot des que va actuar a la plaça Major a l’edició del Mercat de Música Viva el 1996.

L'esplèndid "turisme per la memòria" de Marc Parrot

Marc Parrot també està celebrant trenta anys de trajectòria musical; en el seu cas, amb un espectacle autobiogràfic, un "turisme per la memòria" amb una posada en escena i un repertori que mostra el camí artístic que ha seguit el músic barceloní des dels inicis. Al Teatre L’Atlàntida, Parrot ha aparegut entre el públic, amb els llums oberts, assenyalant un escenari buit, despullat de qualsevol element tret de dues pantalles mòbils que després tindran un paper fonamental il·lustrant les cançons, permetent jocs d'ombres i contrallums molt expressius i fins i tot delimitant l'espai escènic i lumínic dissenyat per l'estudi Cube.bz.

Al Mercat de Música Viva, amb l'ajuda de la direcció artística d'Irene Garrido i un bagul guardaguitarres que també funciona com a banc, Parrot ha fet tot sol un interessant i emocionant viatge que reconcilia diversos passats amb el present, sempre amb l'actitud de qui, com ha cantat a Misteriosament feliç, no té "res de què fugir", o gairebé res. El recorregut ha començat amb Aburrido de esperar, una de les cançons del disc de debut: Solo para locos (1993). Bases electròniques han acompanyat el passeig per la discografia en castellà (Dentro del armario, Quiero ser silvestre), fins que la guitarra acústica ha reforçat la intimitat de Mi casa. Tot plegat "seguint un ordre més o menys cronològic", ha dit Parrot, que ha solucionat l'etapa com a El Chaval de la Peca amb una simpàtica broma abans de cantar Juego con fuego.

Després ha vingut el repertori en català, remenant la guitarra elèctrica a Cinc caps, fent una emocionant Misteriosament feliç que ha trobat la recompensa d'una ovació i tancant el cercle dramatúrgic assegut al caire de l'escenari, ara amb tot el teatre enfosquit i només un raig de llum damunt seu. Així ha cantat Els núvols i Començar pel final, que ha acabat com ha començat, sense cap instrument a les mans. És a dir, Marc Parrot, amb criteri i sensibilitat, ha demostrat que un repertori antològic es pot reinterpretar i presentar fugint dels tòpics, la rutina i la mandra.