21/09/2024

Vic és capital i el Mercat de Música Viva és fonamental

5 min
La Iaia durant el concert del 180è aniversari de l'Escola de Música de Vic.

BarcelonaLes coses bones no acostumen a passar perquè sí, sinó perquè abans hi ha hagut un impuls col·lectiu ferm, decidit i constant en el temps. L'Escola de Música de Vic (EMVIC) va celebrar divendres 180 anys d'història amb un concert a la plaça Major de la capital d'Osona, dins de la programació del 36è Mercat de Música Viva de Vic. Dalt de l'escenari hi van coincidir alumnes, exalumnes i docents en un espectacle produït per Joan Godayol, Gudi, i Marc Vernis, professors del departament de música moderna de l'EMVIC. Hi havia Núria Graham, Paula Valls, Joana Serrat, Ju i els grups La Iaia, XY, Germà Aire, Est Oest i Power Burkas, tothom lligat a la història d'una escola que ha contribuït a fer de Vic un entorn favorable a la música. El punt final, amb el trio La Iaia i tot de músics tocant Declaració de principis va ser tant emocionant com divertit, i alhora feia justícia a la feina ferma, decidida i constant en el temps de l'EMVIC.

Ju durant el concert de l'EMVIC a la plaça Major de Vic.
Paula Valls durant el concert de l'EMVIC a la plaça Major de Vic.
Núria Graham durant el concert de l'EMVIC a la plaça Major de Vic.

La mateixa nit, no gaire lluny de la plaça Major, el Sugar Il·legal Fest aplegava al Sucre les ànimes més punk mentre artistes com Joan Colomo tocaven a peu de carrer. Com és tradició, es tractava de reivindicar els marges i l'autogestió més estripada. Encara en un altre lloc de Vic, l'Adoberies Fest desplegava una programació també autogestionada però potser menys silvestre, tot i que propostes com Esperit! també podrien tocar al Sugar... El cas és que tot això passa a Vic coincidint amb el Mercat de Música Viva, que des que Marc Lloret i Oriol Roca en van assumir la direcció el 2011 ha anat concentrat l'activitat professional a l'Atlàntida, el Centre d'Arts Escèniques d'Osona que està a tocar de les aules de l'EMVIC. Ara Lloret i Roca pleguen després de catorze edicions, i ho fan amb una edició que ha tingut més d'un miler de professionals acreditats i una seixantena de concerts, amb paritat gairebé exacta: 29 propostes liderades per dones. Perquè una programació paritària és possible, però cal que qui programi n'estigui al cas. Argumentar que no és possible només es pot fer amb excuses de mal pagador, sobretot en l'àmbit de les músiques populars.

Per tot plegat la direcció artística sortint deixa "el llistó molt alt", tal com va dir dimecres la consellera de Cultura, Sònia Hernández, just abans del magnífic concert inaugural de Lucia Fumero. No oblidem tampoc la feina de les escoles superiors de música catalanes. Fumero, com altres músics que la van acompanyar en l'actuació, va passar per l'Esmuc; d'altres pel Taller de Músics o pel Conservatori del Liceu, centres de formació que són estructures d'estat.

Gorka Urbizu i els de Guissona

El llistó alt és haver consolidat el Mercat com a trobada fonamental, útil per a músics, representants i programadors. Aquest és el seu sentit, que uns puguin vendre i els altres comprar, que el que ofereixin uns sigui art i els altres, condicions dignes. Tocar davant de programadors, com qui passa un examen, segurament no és el somni de cap músic, però el Mercat ha trobat la manera de fer que la majoria dels concerts siguin bàsicament concerts, barrejant professionals i públic. I les actuacions sovint ofereixen moments memorables, com ha passat aquest any més d'una vegada. Per exemple, en la presentació de les noves cançons de Lucia Fumero. També en el nou diàleg entre el pianista Marco Mezquida i el guitarrista Chicuelo, en l'estrena de la nova etapa de Júlia Colom o en l'emocionant concert del navarrès Gorka Urbizu, en què l'ex Berri Txarrak va mostrar el repertori que va enregistrar amb Joan Pons i Jordi Matas a Guissona: cançons en euskera, parlaments en català i la carpa de l'Atlàntida rendida a Urbizu. Igualment memorable va ser el vibrant punk-pop de Lisasinson, el grup de les valencianes Míriam Ferrero i Paula Barberán (amb bateria vigatà, per cert: Marc Roca), hereves del moviment riot grrrl dels anys noranta i connectades amb la sonoritat amb què bandes com Carolina Durante i Cala Vento han fet que molts recuperessin la fe en la guitarra elèctrica i les tornades vertiginoses.

Dongyang Gozupa i Blood Quartet al Mercat de Música Viva de Vic.
Niño de Elche al Mercat de Música Viva de Vic 2024.

I entre les coses insòlites d'aquest Mercat, sens dubte la més remarcable va ser la col·laboració entre el trio sud-coreà Dongyang Gozupa i el Blood Quartet català dirigit pel trompetista Mark Cunnigham, llegenda de la No Wave de Nova York i de l'escena d'avantguarda barcelonina. Els set músics van acabar el concert abraçats mentre el públic els dedicava una ovació ben sonora com a recompensa per a tres quarts d'hora de frenesí en què totes dues formacions van trobar espais comuns en el dub i el ritme.

El Mercat de Música Viva també és reflex de tendències, i n'hi ha una que ha estat present en els últims anys: la mirada de molts músics cap a tradicions pròpies. És el que fa Lucia Fumero amb la cançó llatinoamericana (tocada des del jazz). I el que proposa el duo (trio en directe) Maestro Espada amb el folklore murcià abordat amb estridència elèctrica i electrònica produïda per Raül Refree, i que ha sigut un dels grans moments d'aquesta edició. Sandra Monfort, Niño de Elche i l'argentina Natalia Docco, entre d'altres, també són exemples de creació al voltant de tradicions de proximitat que sovint també tenen cabuda en la Fira Mediterrània de Manresa.

Música, pluralitat i racisme

Per la naturalesa d'aplec professional, el Mercat de Música Viva de Vic és el lloc ideal perquè passin altres coses, com ara l'assemblea anual de l'associació de les dones de la indústria musical i l'anunci de la incorporació de Barcelona a la xarxa de Cases de la Música. A més a més, l'Acadèmia de la Música hi ha presentat les conclusions de l'informe sobre música i pluralitat, que es va engegar l'any passat, i que constata la persistència d'un racisme estructural en la indústria musical catalana. Com a resum: músiques negres; negoci blanc; músiques negres explicades per periodistes blancs, i tot un seguit de prejudicis i estereotips que costa superar. O com va dir Edna Sey, del grup Sey Sisters, "la pluralitat que hi ha als carrers de ciutats com Vic no es veu en el sector musical", sobretot en feines de direcció, programació i periodisme (tant privades com públiques) i en la propietat de les empreses. La crítica feta des de dins, en ple Mercat de Música Viva de Vic. Les conclusions es presentaran també a l'octubre a la Fira Mediterrània de Manresa, i l'objectiu és formular propostes per canviar la situació.

stats