Mazoni i Ganyet creen, amb ChatGPT, la primera cançó de pop còsmic (i aquí la pots escoltar)

Girona"Fa 45.000 anys ja fèiem servir la tecnologia per fer música i expressar-nos", diu l'empresari i divulgador Josep Maria Ganyet assenyalant una fotografia d'una flauta d'os. Tot seguit fa un repàs ràpid de l'evolució de la tecnologia musical. I també de l'origen dels algoritmes, de Ramon Llull a la primera programadora, Ada Lovelace. Sembla que pretengui fer una classe d'història estranya, amena, això sí. Però no. Té al costat Jaume Pla, més conegut pel nom artístic de Mazoni, i entre tots dos expliquen com han creat, amb ChatGPT, la meitat de la primera cançó d'un gènere musical nou: el pop còsmic. La volen acabar amb l'ajuda del públic de la Catosfera, que s'ha fet aquest cap de setmana a Girona, i on expliquen el seu experiment. 

"El Jaume i jo no ens coneixíem, vam quedar un dimarts al matí i vam començar fent una pregunta al ChatGPT: «Hola, ens podries ajudar a compondre un tema musical a l'estil de Mazoni?»", explica Ganyet mentre escriu a ChatGPT per demostrar com ho van fer. ChatGPT respon que sí, llavors li demanen com és la música de Mazoni. I ChatGPT contesta i fins i tot proposa ja la lletra d'una cançó que teòricament seguiria l'estil del músic. "Però de Mazoni ja en tenim un i vam decidir tallar aquesta via", afegeix Ganyet. 

L'empresari recupera la conversa que van tenir tots dos amb ChatGPT –diu que s'hi van passar cinc hores– i resumeix com va anar. Mazoni explica que va trigar uns quatre dies a fer la seva primera cançó, i Ganyet afegeix que la intel·ligència artificial, més que permetre't ser més ràpid i eficient, sobretot obre noves possibilitats. "Aquest tipus d'eines serveixen per equivocar-te molt més ràpid i veure què no has de fer; moltes vegades el que et proposen és el que no has de fer perquè és el més estàndard", afegeix. 

Per fer la cançó van començar demanant-li a ChatGPT que s'inventés un estil musical nou, i es va inventar el "pop còsmic". Els va dir que partiria de sons de l'espai, en va definir l'estil vocal, quins instruments es podrien fer servir i va dir que tindria lletres centrades en l'exploració espacial. Li van comprar la idea, i la resta del procés de creació va ser un diàleg (o un estira-i-arronsa) entre tots tres. Mazoni i Ganyet sobretot es van dedicar a demanar més complexitat, a fer sortir ChatGPT de la mediocritat i a afinar el que els deia amb canvis i millores. 

Van començar demanant-li un ritme de base, un patró per a la bateria i una progressió d'acords per a la primera estrofa. "Veieu com el resultat és molt senzill –explica Ganyet–, perquè ChatGPT no deixa de ser un generador estadístic". Però es van dedicar a demanar-li un patró més complex a la bateria o que modulés els acords: "La gràcia és saber quines preguntes fer i, per això, has d'haver tingut experiències reals". "L'autotune també va néixer perquè la gent que no cantava bé pogués afinar i ara s'ha convertit en una estètica; amb aquestes eines pot acabar passant el mateix", explica Mazoni. 

Lletra i caràtules

Mazoni va provant damunt l'escenari, amb la guitarra, els acords que els va anar proposant ChatGPT i les variacions que hi van fer. Expliquen que li van demanar una proposta per a la tornada i que ChatGPT els va dir d'"elevar la dinàmica i l'emoció de la cançó amb acords majors". No els va agradar, però la següent proposta sí. Fins i tot els va "descol·locar", admeten. Ganyet, amb un ordinador i un teclat Moog Grandmother, també va provant a l'escenari els ritmes, el baix i les variacions que hi van fer. La cançó agafa forma. 

I llavors van demanar una lletra al ChatGPT. La van fer amb el mateix procés: a partir de les preguntes que li feien, ChatGPT proposava, ells agafaven allò que els agradava, descartaven el que no i demanaven més canvis, més complexitat. Així van anar creant una lletra que rima i té una bona dosi de surrealisme. A l'acte, al mig de la Catosfera, demanen al públic que proposi algunes paraules més i acaben la lletra incloent-les. Al final, li demanen un títol. ChatGPT proposa: Xuixos còsmics de Girona. També li diuen que, amb Dall-E, els faci quatre caràtules "per al seu pròxim èxit mundial". Genera imatges de planetes amb anells damunt d'una ciutat que vol ser Girona, o una imatge d'un riu creuant una ciutat amb un meteorit i tot de rosquilles al cel. 

Al final interpreten la cançó sencera, el públic s'hi apunta aplaudint, seguint el ritme. La cançó funciona. No és de l'estil de Mazoni –té una dosi de surrealisme i sons espacials digna de Joan Miquel Oliver–, però, amb la veu característica de Jaume Pla, convenç el públic. El músic reconeix que investigarà aquest camp, que hi farà experiments, però que en tot cas s'ho durà al seu terreny. "Estic expectant, estem a les portes d'una cosa que no sé com anirà", diu. Rematen l'acte amb un debat sobre ètica i tecnologia amb la directora general de Societat Digital del Govern, Liliana Arroyo.