Masaaki Suzuki: "En Bach tota la música neix del text"

BarcelonaSi parlem de Johann Sebastian Bach, tard o d’hora apareix el nom del director i organista japonès Masaaki Suzuki (Kobe, 1954). Des que el 1990 va fundar el Bach Collegium Japan, s’ha convertit en una de les veus més respectades per parlar de música barroca. Assegut a la banqueta de l’orgue de la basílica de la Mercè, a Barcelona, toca uns quants acords per provar l'acústica de l'església. Dimecres va inaugurar el Festival Bachcelona 2023 a L’Auditori, amb els solistes de la Salvat Beca Bach, el Cor Bachcelona Akademie, el Bachcelona Consort i el violinista Ryo Terakado, i aquest divendres a les 20 h oferirà un concert d’orgue a la Mercè, principalment amb obres de Bach, però també de Pablo Bruna, Correa de Arauxo i Joan Baptista Cabanilles.

Quina és la gran fita de la seva vida? ¿Gravar totes les cantates de Bach amb el Bach Collegium Japan? “Esclar que sí, però encara estic viu!”, contesta rient. “Ara estem gravant repertori clàssic i romàntic; Mozart, Beethoven, Mendelssohn”, informa. Sembla que ja ho hagi fet tot i més, però encara té nous projectes al cap. “Si paro de fer música, voldrà dir que m’hauré mort”, diu amb un to afable però contundent. 

“Jo no vaig triar Bach, va ser ell que em va triar a mi”, explica Suzuki, que abans de tocar l’orgue va estudiar composició a la Universitat de Belles Arts i Música de Tòquio. “Saber composició m’ha anat molt bé per entendre com funciona la música”, assegura. Tot i que Bach va “entusiasmar-lo” des del primer moment, va descobrir-lo desordenadament, d’una manera poc reglada. “Primer vaig conèixer-ne la música instrumental; molt més tard, el repertori vocal”. Se’n va enamorar definitivament quan va estudiar orgue amb Ton Koopman a Amsterdam. “Tothom pot trobar alguna cosa en Bach –diu Suzuki–. És un compositor molt rar, que va cobrir gairebé tots els gèneres musicals i va compondre per a molts instruments”. Fins i tot un amic seu trombonista pot tocar les Suites per a violoncel, encara que originalment no fossin escrites per a aquest instrument. “Per què Bach captiva tants músics, generació rere generació? Perquè és energètic i profund, perquè parteix de la tradició polifònica i la renova”, explica l’organista. 

Suzuki pertany a una minoria de japonesos calvinistes, però creu que la música de Bach no ha de ser reduïda a cap religió concreta. “Hi ha moltes maneres de gaudir-ne”. Per Setmana Santa, el Bach Collegium Japan toca les passions de Bach davant persones no necessàriament cristianes, però que comparteixen un sentiment espiritual. “La religiositat no té res a veure amb l’estil de vida ni l’aparença d’una persona, és un fet completament personal”, diu Suzuki. Això no vol dir, però, que el text de les obres no sigui important. De fet, l’organista reconeix que “la claredat i la puresa” són qualitats especialment rellevants per interpretar Bach. “En la música romàntica, per exemple, a vegades el text se sacrifica a favor del dramatisme musical, i ho entenc. Però en Bach tota la música neix del text; si el text no s’entén, la música deixa de tenir sentit”, explica.