Martha Reeves i el soul dels moments feliços

Primer a casa amb els seus pares, després a l’església, i més tard com una de les pioneres del soul encapçalant Martha & the Vandellas, Martha Reeves fa tota una vida que canta. De manera professional ho fa des de finals dels anys 50; aquest 2018 farà 77 anys i encara està en plena forma. D’on treu les forces per mantenir-se en la carretera? “Tinc un missatge d’amor per donar, i també vull celebrar la benedicció que m’ha permès ser cantant i tenir una carrera”, explica animada i via telefònica des d’un hotel de Londres. “Vinc d’una família d’onze germans, jo soc la tercera filla, i a casa cantàvem tots des de petits. La meva generació és la d’abans de la televisió i dels ordinadors: el meu pare agafava la guitarra i cantàvem amb ell per entretenir-nos. Per a mi, cantar és una forma de vida i un llegat, un plaer que encara em fa feliç i que em fa bategar el cor”.

Reeves, que aquest dissabte serà el plat fort de l’últim cap de setmana del Black Music Festival de Girona, és una erudita i gairebé una de les creadores de la música soul, una veu autoritzada que descriu l’origen i la naturalesa del gènere amb una senzillesa aclaparadora. “El soul és en realitat el gòspel i va créixer dins meu quan anava a l’església del meu avi”, comenta. “El missatge del gòspel és d’amor, de joia, de plaer, et recorda tot allò que et fa estar viu i els bons moments de la vida. És una cosa on et pots aferrar i que cal tenir a prop del cor. El que faig com a cantant de soul és compartir la meva alegria amb els altres. Quan la gent canta i escolta les meves cançons recorda temps feliços, són com unes càpsules del temps d’amor”.

La llegenda de Martha Reeves es va forjar a la Motown, un segell artesà i familiar amb base a Detroit creat per Berry Gordy que es va acabar convertint en el vaixell insígnia de la música pop i del soul dels 60, 70 i 80 del segle XX. El seu eslògan clàssic era El so de l’Amèrica jove i va contribuir a normalitzar la presència d’artistes negres a les llistes d’èxits nord-americanes. Quins records té Reeves d’aquella època gairebé màgica? “Recordo els concerts al Teatre Fox, un dels recintes més grans de Detroit. La gent venia a les deu del matí per veure quatre xous i s’hi estava fins a la mitjanit. Cada espectacle estava dividit en vuit actes, durava unes dues hores, repeties les mateixes cançons i tenies una banda d’acompanyament de 12 persones. A vegades, fins i tot, posaven pel·lícules. Això era sis dies a la setmana”. Reeves somriu a l’altre costat de la línia telefònica: “Ara només faig un o dos concerts al dia de tant en tant”. Sembla un ritme molt dur, el d’aquella època. “I ara, era divertit!”, exclama. “A més, per a mi ballar i cantar no és una feina; em permetia i em permet guanyar-me la vida, però tenir l’oportunitat de sortir a un escenari i compartir la meva música amb els altres és reconfortant, tant per a mi com per al públic”.

Al govern de Detroit

Malgrat que va néixer a Alabama, la líder de les Vandellas es va establir a Detroit amb la seva família quan només era una nena. Encara hi viu i la dècada passada, durant quatre anys, va formar part de l’equip de govern de la ciutat. “Vaig entrar-hi com a independent, finançant-me jo mateixa la campanya, per dues raons: ajudar la gent normal i preservar el llegat i el patrimoni de la Motown com a símbol de Detroit”.

+ Detalls

Martha Reeves & The Vandellas

Auditori de Girona

17 de març