Crítica de música

Un concert massa desigual

La nord-americana Marin Alsop dirigeix la Philharmonia Orchestra al Palau de la Música

Marin Alsop dirigint la Philharmonia Orchestra al Palau de la Música.
2 min
2
Regala aquest article

Philharmonia Orchestra

  • Direcció: Marin Alsop. Solista: María Dueñas (violí)
  • Programa: 'Strum', de Jessie Montgomery; 'Concert per a violí en re major, op. 35', d'Erich Wolfgang Korngold, i 'Suite del ballet Romeu i Julieta', de Serguei Prokófiev.

Des de la fundació, el 1945, de la Philharmonia Orchestra, aquesta formació ha tingut al capdavant batutes cabdals com les de Beecham, Toscanini, Furtwängler, Karajan, Giulini, Klemperer, Barbirolli, Maazel, Sinopoli, Von Dohnányi o Pekka-Salonen. Ara, la nord-americana Marin Alsop l’ha duta a Barcelona amb un programa suggerent i atractiu, tot i que els resultats van ser massa desiguals. En primer lloc, Strum, de la compositora novaiorquesa Jessie Montgomery (1981). Es tracta d’un breu poema simfònic en un moviment per a corda i de ritmes sincopats que va permetre a la formació britànica exhibir la pastositat de la secció, amb formidables unísons en els ostinati que poblen la partitura.

Tot un plaer sentir en directe el meravellós Concert per a violí en re major d’Erich Wolfgang Korngold (1897-1957), estrenat a St. Louis el 1947 per Jascha Heifetz quan el compositor d’origen austríac ja era un fermall d’or en la música cinematogràfica de Hollywood. Hi ha qui diu que el concert traspua esperit cinematogràfic, i cal dir que les cites puntuals d’algunes pàgines fílmiques de Korngold hi treuen el nas, però el cert és que és precisament la seva música per a cinema la que perpetua el model d’un postromanticisme deliciosament tardà. Orquestra lleument opaca davant del rendiment extraordinari de la granadina María Dueñas, de joventut insultant (22 anys), al servei d’una pàgina d’innegable i gens gratuït lirisme i virtuosisme.

La decepció de la nit va arribar amb la suite que Serguei Prokófiev (1882-1971) va fer del ballet Romeu i Julieta: la juxtaposició dels metalls de l’obertura va evidenciar una afinació erràtica i les coses no van millorar al llarg de la resta dels fragments que integren la peça. A més, Alsop va optar per l’estridència eixordadora en passatges com la mort de Tybalt, sense donar pas a la mínima subtilesa. I fragments com l’escena de la tomba o la mort de Julieta van passar sense pena ni glòria, tot i el so empastat de la corda i les fustes ben cohesionades. Lamentablement, la directora nord-americana es va carregar tota la poesia de la partitura de Prokófiev, sense contrastos ni cura dels plans sonors i optant pel broc gros. Llàstima.

La violinista María Dueñas al Palau de la Música.
stats