Maria João Pires i la conjunció astral a L'Auditori

Hi ha esdeveniments artístics en què les conjuncions astrals aconsegueixen la perfecció absoluta. És el cas del concert d’Ibercamera celebrat a L’Auditori, amb l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg dirigida en aquesta ocasió pel britànic Trevor Pinnock, prou conegut per les seves interpretacions de música barroca. Després d’una precisa i meticulosa versió de l’obertura Coriolà de Beethoven, Maria João Pires va recordar-nos que el tercer concert per a piano del músic alemany és d’una grandesa corprenedora, plena de contrastos, de llums i d’ombres, gràcies a una pulsació perfecta però amarada de sensibilitat. A més, la dialèctica amb la formació salzburguesa va funcionar amb precisió de rellotge, un cop més gràcies a un Pinnock en estat de gràcia. El públic, dret, va ovacionar la pianista portuguesa abans que oferís com a bis el cèlebre largo del Concert en fa menor de J.S. Bach. Després, amb la discreció que la caracteritza i coixejant a causa d’un accident recent, es va retirar, com qui deixa una gran obra com a llegat, sense fer escarafalls.

La lluminosa i radiant tonalitat de do major es va ensenyorir de la segona part amb una extraordinària versió de la darrera simfonia de Mozart, (la 41a, Júpiter), una obra celebèrrima però que en bones mans sempre sona nova, amb una frescor renovada. La magistral direcció de Pinnock, les entrades precises, els atacs ferms i segurs de l’orquestra, els finals perfectes dels quatre moviments i la bona salut de les seccions que formen la gent del Mozarteum van aconseguir novament aquella conjunció astral de què parlàvem al principi. Sonoritats contrastades, precisió en la fuga del quart moviment i una lectura valenta de la partitura van ser altres motius de gaudi d’un concert esplèndid.

Per cert, quan es va anunciar per megafonia que la pianista portuguesa havia patit l’accident feia poc, també s’hauria pogut recordar que el concert estava dedicat a Alícia de Larrocha, una dada que apareixia en lletra massa petita al programa de mà. I una cosa més: la presència de mòbils sonant en moments crucials del concert ultrapassa els límits de la decència.