'El mal querer' de Rosalía, el desè millor àlbum conceptual de la història

BarcelonaLa revista musical Rolling Stone ha considerat que El mal querer, de Rosalía, és el desè millor àlbum conceptual de la història. La publicació nord-americana situa Good kid, M.A.A.D City (2012), de Kendrick Lamar, en el número 1; American idiot (2004), de Green Day, en el 2; The wall (1979), de Pink Floyd, en el 3; Only built 4 cuban linx… (1995), del raper Raekwon, en el 4; Tommy (1969), de The Who, en el 5; Exile in Guyville (1993), de Liz Phair, en el 6; 2112 (1976), de Rush, en el 7; The black parade (2006), de My Chemical Romance, en el 8; i In the wee small hours (1955), de Frank Sinatra, en el 9. Per darrere d’El mal querer de Rosalía hi ha àlbums com Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, dels Beatles; The rise and fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars, de David Bowie; Kid A, de Radiohead; Lemonade, de Beyoncé, i What’s going on, de Marvin Gaye.

Segons la revista, el concepte àlbum conceptual no té res de nou. Ho va començar a fer fa 70 anys Frank Sinatra, i es va consolidar amb The Beatles i The Who. Es tracta d'àlbums temàtics, on les cançons estan interconnectades per estats d'ànims concrets o per conceptes musicals. La publicació cita com a exemple, Midnights, de Taylor Swift, que segons l'artista són històries de 13 nits sense dormir o The ballad of Dood and Juanita de Sturgill Simpson’s que narra la revenja d'un cowboy.

D'El mal querer en destaca la capacitat de Rosalía de capturar la intensitat i el drama de la relació amorosa tòxica que relata, inspirada en la novel·la occitana del segle XIII Flamenca. També en valora que hi barreja R&B, hip-hop, efectes sonors com els sons de motors o de ganivets i música tradicional espanyola. Segons la revista, cada cançó de l'àlbum de Rosalía representa un capítol diferent d'una mateixa trama: comença amb Malamente, que deixa entreveure la foscor de la història d'amor; després arriba la fúria de De aquí no sales, marcada per sons més enèrgics i els efectes sonors de motocicletes, i el dolor de Bagdad, que fa que l'oient senti la ràbia i es tensi encara més. Tot acaba amb A ningún hombre, una oda a la independència i l'alliberament femení.

Com explica Xavier Cervantes, El mal querer explica les vicissituds emocionals d’una dona estimada, casada, anul·lada per la gelosia de l’home, maltractada i finalment alliberada, però amb memòria. Rosalía ho subratlla adjudicant un lema a cada peça, de l’auguri al poder. Tanmateix, en aquest melodrama deixa a les mans de l’oient la interpretació d’un arsenal metafòric que no sempre és transparent i que va carregat de mètriques de sangs antigues, tot i que no tant com la del romanç occità del segle XIII que ella assegura que li ha servit d’inspiració. Aquest gest de sofisticació lírica, que contrasta amb un argot popular més contemporani, allunya del present la història que vol explicar. Així i tot, és un disc extraordinari en què Rosalía juga sobre la corda fluixa sense mirar avall.

La llista dels 50 millors àlbums conceptuals de la història segons Rolling Stone pràcticament no té en compte artistes que no siguin britànics, australians o nord-americans (tot i que no hi és A love supreme, de John Coltrane). Per exemple, no hi apareix cap disc dels alemanys Kraftwerk, ni de l’italià Fabrizio de André, ni tan sols Histoire de Melody Nelson, de Serge Gainsbourg i Jane Birkin. Tampoc Collision, del nigerià Fela Kuti, ni Maestra vida, del panameny Rubén Blades.