La Ludwig Band i Julieta apadrinen el nou Heliogàbal, encara amb "l'espasa de Dàmocles al cap"

BarcelonaL'Heliogàbal continua sent l'Heliogàbal, però millor i més ample. I manté intacte el compromís amb "la cultura de proximitat i els concerts de petit format", tal com explica Albert Pijuan, propietari de la sala del barri de Gràcia, a Barcelona. Anys i panys d'esforços han culminat amb una reforma que eixampla l'espai. "Guanyem 20 metres quadrats d'escenari, perquè els artistes estiguin més amples, i 30 per al públic", diu Pijuan, i l'aforament passa de 123 a 150 persones. Semblem mesures petites, però són magnífiques per a un local amb gairebé trenta anys d'història i que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2012 per ser “un espai de creació de referència, motor i punt de trobada de l’escena musical catalana”.

La Ludwig Band i Julieta, dos noms que reflecteixen el canvi de cares i paradigmes en la música catalana, van apadrinar la nova etapa de l'Heliogàbal amb un concert el 7 de juny en què, efectivament, es va poder constatar l'efecte positiu d'una reforma que ha anat més enllà d'habilitar i incorporar el local contigu, i que inclou també millores de so i d'insonorització. Tot plegat, "sis anys de reformes i de finançament progressiu" amb un cost de 600.000 euros. "Una bogeria per poder complir les normatives per poder fer música", diu Pijuan. El propòsit era tenir-ho tot ben apamat per ser reconegut dins la normativa dels Espais de Cultura Viva impulsats per l'Ajuntament de Barcelona i que preveu que bars com l'Heliogàbal puguin fer concerts de música amplificada fins a les 23 h.

Conscients de les tensions que els bars, les discoteques i els locals de música en viu generen entre els veïns, l'Heliogàbal, a més de les millores en la insonorització i de més personal per controlar l'entrada i la sortida, ha decidit reduir l'horari de funcionament, i tancar a les 2 de la matinada en comptes de fer-ho a les 3, l'hora a la qual podrien abaixar la persiana d'acord amb la normativa. "Els problemes de soroll són sobretot al carrer, quan la gent surt dels bars. En el nostre cas, som en un carrer de pas (Ramón y Cajal) per a la gent que va a la discoteca Almo2bar i al metro de Joanic. Per no afegir més pressió al carrer, sobretot a l'estiu, nosaltres tanquem a les 2 h. Renunciem unilateralment a una hora d'explotació del bar del maig a l'octubre per conciliar l'activitat amb els veïns", explica Pijuan.

Però no tot són flors i violes. L'Heliogàbal va rebre el 4 de juny una visita de la Guàrdia Urbana, que li va obrir un expedient perquè hi havia "gent ballant en un espai sense taules". Els Espais de Cultura Viva com l'Heliogàbal poden programar concerts fins a les 23 h, però a partir d'aquella hora són bars en què no es pot ballar, perquè és una activitat reservada als espais amb llicència de discoteca. "Culturalment, tenim el reconeixement a la feina ben feta, i mantenim l'aposta pel petit format, però no tenim cobertura legal", diu Pijuan, que lamenta que la categoria Espai de Cultura Viva no prevegi "la sostenibilitat" dels locals. "Ens cal una normativa més ajustada a la nostra activitat. Amb la taquilla dels concerts amb prou feines cobrim la contractació del grup i del personal tècnic. Sense la barra no podríem finançar els concerts. I per què no pot ballar la gent si tens un lloc amb les condicions adequades per fer-ho? Tot plegat té conseqüències desastroses. Hem obert encara amb l'espasa de Dàmocles al cap", diu Pijuan, que insisteix que els problemes de soroll no són dins dels locals, sinó al carrer, i que l'Heliogàbal ha pres la iniciativa, tancant abans, precisament per reduir els efectes del xivarri que pugui generar la gent sortint dels locals.