La Ludwig Band apugen el to vestits de ciclistes a l'(A)phònica

Feia sis mesos que la Ludwig Band no pujava sobre l'escenari a tocar les seves cançons en directe. I, vist l'entusiasme, la diversió i la marxa d'aquest primer concert a l'(A)phònica de Banyoles queda clar que músics i espectadors tenien moltes ganes de retrobar-se. Durant aquest temps fora de sales de concerts i envelats, a banda d'estrenar un muntatge teatral al Maldà de Barcelona, el grup d'Espolla s'ha tancat a l'estudi per cuinar els temes del seu pròxim disc, Gràcies per venir, que sortirà a l'octubre. A l'estiu la banda farà molt pocs concerts i el festival banyolí va ser el primer tast musical per descobrir en viu algunes de les cançons d'aquest esperadíssim nou àlbum, coeditat per The Indian Runenrs i Ceràmiques Guzmán, la discogràfica dels Manel, que apunta a un aire més rocker i desenfrenat.

Després de mesos de silenci i nova creació, en tornar a agafar els instruments i micròfons l'esperit del grup empordanès continua sent el mateix: el d'una colla d'amics carregats de talent i passió que combinen referents musicals d'altres generacions per produir tonades renovades que captiven un seguici ferri de fans. L'essència Ludwig es manté, però també és cert que els ritmes i els sons de les noves cançons marquen una evolució natural de la banda, que cada vegada gaudeix més apujant els decibels de les guitarres i deixant espai als solos instrumentals.

Més enllà de l'exploració de nous registres musicals, en aquest nou directe a Banyoles el grup va improvisar una nova vestimenta, cedida pel director de l'(A)phònica, Francesc Viladiu, un incondicional del ciclisme: coincidint amb el començament del Tour de França, els músics van vestir-se amb mallots vintage de ciclisme, que donaven el punt just de coherència i unitat estètica a la posada en escena, però sense voler mudar ni encorsetar l'ànima lliure dels intèrprets.

Tres estrenes en viu i dos avançaments en primícia

El concert va ser llarg i generós, amb un repertori de 16 temes i més d'una hora i mitja de música a tota marxa. El grup empordanès va combinar els avançaments del nou treball amb revisions de peces antigues que ja eren presents en les gires anteriors, com l'inestimable Fill del rei, el cant a la vida de L'home més vell d'Espolla i les gloses populars de Les calderes d'en Pere Botero. De les noves van sonar per primera vegada en directe el lament solitari de Desembre, presentat abans de Nadal, i les dues joies d'estiu estrenades fa poques setmanes: El meu amor se n'ha anat de vacances i Manela, no vull currar per vostè, que tothom del públic ja corejava de memòria.

A més, dues preestrenes en primícia, que encara no s'han publicat a les plataformes, per anar fent boca per a la tardor. Són Bon amic, vell amic, que descriu el crit d'auxili d'una amistat de tota la vida a ritme de funk, i Has tornat a venir, Judes, una nova cançó –la tercera de la seva discografia– dedicada al traïdor de Jesucrist, personatge fetitxe de la banda, amb guitarres a contratemps i una ronda de solos dialogats impressionant.