Love of Lesbian: el gran truc era el públic

Des que els Love of Lesbian van obrir la finestra i van alçar el vol a Sant Vicenç dels Horts, a finals dels anys 90, han fet molts quilòmetres. A bord d’un coet vermell, vestits amb un escafandre espacial i el barret de mag del Poeta Halley sota el braç, han sobrevolat pobles i ciutats amb la llibertat d’un ocell. Ara compleixen 20 anys de viatge i la incansable dinàmica de la tripulació de Love of Lesbian ha arribat a una maduresa molt particular. “Estem al millor moment de la banda. Hem tardat 20 anys a arribar-hi, però estem supercòmodes els uns amb els altres. Fem el que volem amb qui volem, quan volem i com volem... Ens hem tret moltes pors de sobre”, explica l’Uri Bonet, l’encarregat de la màquina de percussió. Han superat pors i inseguretats, com sentir que les cançons eren millors que el grup, reconeix el capità Santi Balmes: “Ara estem gaudint d’un punt d’equilibri entre el que la gent espera de nosaltres i el que nosaltres sabem donar”.

Els Love of Lesbian han aconseguit una mestria envejable que es posa en funcionament cada vegada que salten a un escenari. Es tracta d’una cerimònia de mèdium, com ells diuen, en què connecten amb el públic de manera visceral i creen tots junts un moment de catarsi col·lectiva. “El directe té un poder sanador. L’escenari ens neteja... Puf! Tot s’esvaeix. És el que intentem transmetre a la gent: ei, totes les merdes que hi ha, que es quedin a fora, ara volem gaudir, viure aquest present. És una reunió d’amics. Aquí no hi ha una banda i un públic, tots som lesbianos. Agafa la persona del teu costat, perquè tenim una cosa que ens uneix, que és la música, la màgia de les cançons”, afegeix Balmes.

Amb dues dècades de trucs i viatges el més fàcil hauria sigut una fugida endavant amb els seus fidels. Lluny d’això, les cerimònies de Love of Lesbian congreguen cada vegada més públic i d’edat més jove, com la Berta, una seguidora nascuda quan la banda ja començava a tocar: “No diuen les coses de manera directa -explica-. M’agraden les seves metàfores, tenen moltes interpretacions, sento que connecto amb algú proper a mi”. “Som honestos -respon Santi Balmes-. Les emocions no tenen edat. La sensació de pèrdua, de trobada, són unànimes i nosaltres seguim enganxats a l’asfalt, al carrer i al veïnat. Això ens permet seguir connectant”. Sense anar més lluny, han esgotat les entrades dels dos concerts al Gran Teatre del Liceu del 9 de juny i el 9 de juliol dins del Suite Festival, i seran a Tarragona, el 20 de juny, per celebrar els Jocs Mediterranis.

Doble directe

A més publiquen El gran truco final (2018), el nou àlbum amb què el grup celebra aquests 20 anys. Es tracta d’un doble CD i DVD del seu concert al Palacio de los Deportes de Madrid, el més gran que han fet mai. Està pensat com una manera d’agrair al públic el seu suport en directe, alhora que fan un homenatge a la seva pròpia trajectòria i a aquest moment tan dolç pel qual estan passant. “Hi ha gent que es pensa que és un comiat. No. Només és el comiat d’aquesta gira i d’aquest disc. Les referències a la iconografia del barret de mag que portàvem en aquests directes era una manera bonica d’acabar -explica l’Uri Bonet-. El que volem dir és que el gran truc final ha sigut el públic més que nosaltres”. Ja ho canta Santi Balmes a En busca del mago, cançó que ha donat nom a aquest doble disc en directe: “ El gran truco final fue abrir las ventanas / un nuevo mago encontrarás si a los ojos miraras ”.

+ Detalls

Love of Lesbian

Suite Festival - Gran Teatre del Liceu

9 de juny i 9 de juliol