El Liceu se’n va a la platja

BarcelonaSi Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. I si els banyistes no van al Liceu, el Liceu se’n va a la platja. Fa temps que els músics hi donen voltes: ¿com s’ha de fer perquè la clàssica arribi a un públic més divers? L’Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana s’han decantat per l’opció més lògica, tot i que no necessàriament òbvia: sortir de les sales de concert i portar la música on hi ha la gent. En aquest cas, la platja del Bogatell de Barcelona. Entre surfistes i venedors de cervesa ambulants, aquest dimarts al vespre l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu va oferir el primer concert del cicle Clàssica a la platja, que segons la Guàrdia Urbana va atreure unes 18.000 persones. Una xifra multitudinària, gens distant de la dels macrofestivals que es fan aquest estiu arreu del territori. De fet, l’ambient distès de la platja del Bogatell —gent ballant, gent fumant, gent fent pícnics— recordava més el Cruïlla i el Canet Rock que als concerts convencionals de música clàssica. 

Sota la direcció de Josep Pons, la Simfònica del Liceu va abordar la primera obra de la nit, el Bolero de Maurice Ravel. “Cal fer una menció especial al ritme obsessiu de la percussió, que és el cor que fa bategar l’orquestra durant els quinze minuts que dura l’obra”, va explicar Pol Avinyó, de l’equip de relacions públiques del Liceu. El crescendo pràcticament ininterromput del Bolero va marcar el to eufòric del concert, que va continuar amb la Simfonia del nou món, una obra en què Antonín Dvorák “barreja el simfonisme europeu i la música americana que va descobrir mentre era director del Conservatori Nacional de Nova York”, segons Avinyó. “No l’havia sentida mai”, va dir un home del públic a la parella durant el primer moviment. Quan va començar el Largo, va rectificar-se: “Aquest sí que el conec!”. Si ens guiem per les reaccions del públic, el programa del concert va ser un encert: un repertori prou conegut i fàcil de digerir, però allunyat de les quatre obres més típiques, que tothom sap taral·lejar.

El Clàssica a la platja és una aposta valenta però amb tot el sentit del món. No és veritat que a la gent no li interessi la clàssica: fora dels espais habituals i de franc, omple grans recintes. Aquest dimecres l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya farà el segon concert del cicle, també a la platja del Bogatell.