Lang Lang - 'New York rhapsody'

Era potser inevitable que Lang Lang es tirés de cap en un projecte de crossover: al cap i a la fi, la seva manera de tocar el piano –així sembla– s’accepta més als cercles del pop que entre els aficionats estrictes a la clàssica. Així, emparedats entre dos fragments d’Aaron Copland, dues versions de temes de West Side story i una versió completa de la Rhapsody in blue de Gershwin –on hi ha dos teclats, el seu i el de Herbie Hancock, una decisió interessant tot i que irregular–, hi trobem cançons que segurament transmeten una certa flaire de Nova York, com Moon river (Henry Mancini), Empire State of mind (Jay-Z amb Alicia Keys) o el tema principal de la pel·lícula Spiderman, però que no afegeixen res al prestigi del pianista xinès. Sobretot després d’enregistrar dos concerts de Mozart amb Harnoncourt, un bàlsam que millorava l’altura del seu estatus. New York rhapsody, en canvi, és un exercici banal, ben refregat de mel per endolcir un repertori triat de manera capriciosa, per al qual no és l’intèrpret idoni i que ni tan sols toca del tot –hi ha un altre teclista, fent-li de negre–. Aquest és un disc fet pels diners, i si és art, és art totalment obscè.