L’In-Edit premia el documental sobre Robert Gerhard

BarcelonaRobert Gerhard (Valls, 1896 – Cambridge, 1970) “és el compositor de la primera meitat del segle XX més important de Catalunya”, diu el musicòleg Oriol Pérez Treviño al principi de Revolutionary Quartet. L’enigma Gerhard, que aquest dissabte ha guanyat el premi al millor documental musical nacional. Guardó merescudíssim per a un film que analitza i reivindica el llegat del compositor vallenc amb rigor conceptual i imaginació estètica i narrativa.

Dirigit per Xavier Bosch i Josep Badell, i amb coproducció de TV3, L’enigma Gerhard avança de la mà dels músics del Quartet Gerhard, magnífics cicerones que permeten endinsar-se en l’univers musical d’aquest fill de pare suís i mare alsaciana nascut a Valls, deixeble de Felip Pedrell i Arnold Schönberg i autor “revolucionari” d’una obra que abasta el postromaticisme, el dodecafonisme, el serialisme i l’electroacústica. “Possiblement, no trobarem cap altre compositor en la història de la música occidental amb una evolució tan gran”, afirma Pérez Treviño, comissari de l’exposició Tot escoltant Gerhard, que es va fer arran del cinquantenari de la mort del músic. “És un dels gegants, un avantguardista”, diu el compositor Carlos Duque, que destaca la faceta de Gerhard com a pioner de la música electrònica. “Per la manera de treballar i experimentar a l’estudi, va ser gairebé un productor musical modern”, afegeix el compositor electrònic Colin Benders.

El documental lliga vida i obra de manera exemplar, amb solucions enginyoses i elegants per entomar la frustració habitual quan el material audiovisual d’arxiu no és tan abundant com un voldria, sobretot pel que fa als primers anys. Bosch i Badell saben equilibrar biografia i música, i la relació que mantenen. Per exemple, la complicitat absoluta entre Gerhard i Leopoldina Fetchtegger, Poldi, la seva dona i companya, i l’exili que el 1939 els va dur a Cambridge. Aquesta condició d’exiliat va ser doblement dolorosa, perquè Catalunya el va oblidar i perquè va costar molt que l’entorn musical britànic valorés convenientment aquest “Joan Miró de la música”, almenys fins que va fer-se eco de l’èxit de l’estrena de la Simfonia num. 1, dedicada a Poldi, a Baden-Baden (Alemanya). Tot plegat en un documental que fa justícia a la figura del gegant Robert Gerhard.