De l'Empordà a Nova Zelanda en moto per lluitar contra el càncer

Barcelona"La mare va morir de càncer després de dotze anys de lluita. El seu somni era viatjar al paradís dels mars del Sud, però no el va poder fer realitat", explica el músic Josep Coll, ànima del projecte Predicador JJ Bolton, i als anys 90 fundador del grup de ska Discípulos de Otilia. "En els seus últims dies de vida en aquella habitació, li vaig prometre que faria el viatge que ella tant havia somiat, i vaig decidir fer-lo en moto", afegeix.

El propòsit, a més de recordar la mare, també era donar suport a l'Associació Benèfica Anita, que treballa per impulsar investigacions sobre el càncer infantil i que té un programa de musicoteràpia a domicili per a nens amb càncer en fase de pal·liatius. "El juliol del 2019 vaig sortir des del cementiri del meu poble, Sant Feliu de Guíxols, amb una BMW G2 1.200, cap a Nova Zelanda amb una gravadora i un micròfon dins del casc i amb ganes de fer cançons", diu. A l'armilla, imprès a l'esquena, una consigna: "+ Investigació càncer – Corrupció". Cançons com Luz para mi mamá, que va ser un dels motors del viatge, i les que va compondre en ruta són les que aplega a Ruta al paraíso (Maldito Recors, 2022), un disc produït per Charlart 58 que inclou col·laboracions de Muchachito Bombo Infierno, Joan Garriga, Sargento García, Moussa Castro (d'Agua Bendita), Karmen Cercós (de Skaparrapid) i Potato, entre d'altres. Del disc n'ha sortit una gira que va començar el 24 de març a La Boîte de Lleida, que arriba aquest dissabte a La Deskomunal de Barcelona i l'1 d'abril al Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols, tots els guanys de la qual aniran a l'Associació Anita. En tots tres concerts compartint cartell amb el grup basc de reggae Potato.

Van ser cinc mesos de viatge, tot sol, sense cap assistència, i superant un parell d'accidents. "Hi havia dues possibilitats de ruta: una pel sud, per Afganistan i l'Índia, i l'altra per Sibèria. Vaig decidir fer-la per dalt: fins a Moscou i d'allà cap a Sibèria, on vaig passar els quatre pitjors dies de la meva vida. Tot i que era l'estiu, quan marxava el sol feia molt de fred. Hi vaig veure la fi del món, allà, perquè no funciona ni Google ni els navegadors, i a la carretera podies trobar-te cartells que deien: «Pròxima cruïlla a 1.050 km». També vaig voler passar per Mongòlia, el país més despoblat del món. No pots morir sense conèixer Mongòlia", explica. La impossibilitat d'entrar amb la moto a la Xina, el va dur a embarcar-la fins al Japó, i d'allà a Tailàndia. "Per què al Vietnam tampoc no m'hi deixaven entrar amb la moto", diu. El camí va seguir per Malàisia, Singapur, Austràlia i finalment Nova Zelanda.

Una de les cançons del disc es titula La carretera me curará. Diu Josep Coll que la ruta ha tingut un efecte guaridor. "Abans del viatge vaig anar al metge, i em va dir que tenia la tensió pels núvols, el colesterol molt alt. També patia atacs d'ansietat... La química funciona, ja ho veiem als festivals de rock, però jo no volia entrar en aquest món que depèn de la química. Quan vaig tornar del viatge, ho tenia tot a lloc. Si alguna vegada estàs fotut, puja a la bici o la moto, fes el Camí de Sant Jaume o el que sigui", diu Coll.