L'altra gran passió dels músics de La Ludwig Band: els boleros

GironaLa Ludwig Band no para de fer concerts cada vegada més multitudinaris arreu de tot Catalunya. Entre bolo i bolo, però, els músics de la banda nascuda a Espolla també troben temps per dedicar-se a altres projectes personals i artístics, amb menys focus i repercussió, però igualment interessants. És el cas de Los Bongos, un grup de versions de boleros que formen Quim Carandell, Andreu Galofré i Pau Esteve, de La Ludwig Band, juntament amb el percussionista Roger Calduch i la cantant Paola Licari. Actuen de tant en tant, aproximadament un cop al mes, en concerts de petit format, i la seva pròxima cita serà el divendres 22 a l’Ateneu Popular de Salt. 

Partint de la tradició més clàssica del bolero, amb arranjaments molts fidels a l’estil original dels mestres d’aquest gènere caribeny, Los Bongos versionen temes com Quizás, quizás, quizás, Historia de un amor o Perfidia. Paola Licari porta la veu cantant, amb molta presència escènica i donant volada a les grans línies melòdiques de les cançons, mentre que la resta de músics fan els cors i acompanyen amb els ritmes de guitarra, baix i percussió. “Els boleros són més o menys el mateix que les havaneres, però a l’altra banda de l’oceà; tot és música llatina, amb el mateix compàs, estructures, tornades o estil de lletra”, explica Quim Carandell, que afegeix: “Amb Los Bongos volíem agafar una cosa tradicional als antípodes del nostre món petit, però que, culturalment, ens queda molt a prop”. 

A més de l'interès purament musical per aquest gènere d'origen cubà, rítmic i melòdic a parts iguals, amb un decàleg de hits gravats a la memòria de moltes generacions, Paola Licari també sent una predilecció especial per la revisió que n'han fet figures inestimables com Chavela Vargas. "Com a cantant trans, per a mi també és important interpretar aquestes cançons escrites sobretot per homes, amb una visió molt masculina i antiga de l’amor, per empoderar-les i capgirar-les", defensa Licari. Los Bongos emulen la sonoritat dels anys 50 de grups clàssics com Los Panchos, però, lluny de ser una banda anacrònica, reivindiquen amb molt bon rotllo el significat universal d'unes cançons que transcendeixen el seu temps i encara enganxen un públic de totes les edats.

L'origen del Locus Estudi de Bellvitge

El grup va néixer fa uns tres anys al Locus Estudi de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat, on La Ludwig Band i Paola Licari compartien hores d'assaig. A partir d'aquesta coincidència va néixer una afinitat personal i artística que va desencadenar en diverses col·laboracions, una xarxa compartida de músics i, finalment, en el projecte de Los Bongos, que, igual que La Ludwig Band, no és altra cosa que un grup d'amics amb talent que toquen plegats, de manera propera i espontània. Des del punt de vista estrictament musical, però, costa trobar una connexió directa entre les tonades dels boleros i els temes de La Ludwig Band, més propers a l'herència rockera i dylaniana que als ritmes cubans. Tanmateix, com a dues formes de música popular, sí que és possible traçar un cert denominador comú. "Els estils canvien, però les cançons continuen sent les mateixes; el pop ha canviat molt en la forma, però continua sent el mateix que fa seixanta anys", conclou Quim Carandell.