El K-pop, un fenomen mundial sota l'ombra de l'abús

SeülEls membres del grup de K-pop (pop coreà) Omega X semblaven haver arribat al cim quan van tancar la seva gira internacional amb un exitós concert a Los Angeles. Però la sensació de triomf va durar poc.

Després del concert, el 22 d'octubre, diversos testimonis van veure com un executiu de la seva agència de management els cridava a l'hotel i va empènyer un dels músics de la banda, que va caure a terra. En van sortir imatges a la televisió coreana, gravades per un fan. Després d'allò, els artistes van pagar-se un avió a Seül i van portar a judici l’empresa.

Els onze membres del grup volen alliberar-se dels contractes que tenen signats per als anys vinents amb l'agència Spire Entertainment. Els seus advocats afirmen que els crits de Los Angeles són l'últim episodi d'un patró d'abús verbal, físic i sexual que ha durat un any. L'executiu en qüestió, Kang Seong-hee, va dimitir el mes passat, però ha negat qualsevol delicte: "Vaig cuidar-los com si fos la seva mare", va dir Kang a The New York Times per telèfon, i va afegir que Kim Jaehan, de 27 anys, va caure tot sol a l’hotel.

Precedents perillosos

Els experts en K-pop apunten que les acusacions de la banda, en cas de ser certes, serien coherents amb altres denúncies i interioritats conegudes dins del sector. Afirmen que algunes empreses de management, especialment les més petites, és habitual que explotin artistes joves desesperats per convertir-se en ídols del K-pop: els controlen estrictament el comportament i, en alguns casos, els sotmeten a abusos verbals i físics. Des de la dècada dels 90, "el nivell d'explotació s'ha sistematitzat i també normalitzat perquè la indústria del K-pop s'ha convertit en dominant" i ha atret els joves més ambiciosos, diu Jin Lee, investigador de les cultures pop asiàtiques a la Universitat Curtin, a Austràlia: "Tothom vol ser un ídol".

Els treballadors de Corea del Sud, una societat profundament jeràrquica, parlen cada cop més de caps que abusen de la seva autoritat. Però els artistes de K-pop no critiquen públicament les seves agències perquè temen les conseqüències de violar els seus contractes. Kim Youna, un advocat del sector artístic de Seül, detalla que les agències més petites elaboren contractes que no defineixen les hores de treball ni estableixen límits al que es pot demanar raonablement als artistes. Només fa 25 anys que existeixen aquests contractes, al país, mentre que altres indústries tenen lleis laborals molt sòlides. Per això, està acceptat que demanin als artistes que es paguin els costos de la formació que han rebut, com ara classes de dansa i entrenament vocal. Ara bé, com es calculen aquests deutes?, planteja Lee Jong-im, un estudiós de la indústria de l'entreteniment de Corea del Sud i autor d'Idol trainees' sweat and tears. Els aspirants a estrelles de K-pop "debuten en la seva adolescència, però els agents són adults –diu–. És difícil establir una relació d'igualtat".

Alguns músics de K-pop han esperat fins que acabessin els seus contractes per acusar les agències de maltractaments. Heo Min-sun, exmembre de Crayon Pop, va explicar al canal de YouTube Asian Boss el 2019 que l'agència els havia retingut el sou durant un any i mig des que van debutar, que els obligaven a fer dieta i que no els permetien sortir sense permís. "La nostra vida privada estava estrictament controlada. Fins i tot si volia fer un nou amic, no podia", va dir Heo. L'agència Chrome Entertainment no ha volgut fer cap comentari. El 2019 els germans músics Lee Seok-cheol, ara de 22 anys, i Lee Seung-hyun, de 20, que actuaven a la banda de nois The East Light, van acusar el seu productor, l'agència i el seu director general d'haver-los agredit i amenaçat verbalment. Un tribunal va multar Media Line Entertainment amb 15.000 dòlars i va condemnar el productor a 16 mesos de presó per maltractament infantil i el director general, a vuit mesos per còmplice.

Els tres exmembres del grup TVXQ van desaparèixer de la televisió perquè la poderosa agència SM Entertainment els va posar a la llista negra i va fer pressió a les cadenes. "Un missatge esgarrifós per als ídols més joves, que veuen que una empresa poderosa podria ser el final de la seva carrera, fins i tot si aconsegueixen una fita legal", diu CedarBough T. Saeji, experta en la indústria del pop coreà a la Universitat Nacional de Busan.

Emblema d'una lluita laboral

Després de la trifulga de Los Angeles, Omega X va fer l’insòlit pas d’obrir-se un Instagram i, encara més insòlit, va denunciar el cas en roda de premsa. "Tots tenim molta ansietat", va dir Kim Jaehan. Els membres de la banda van explicar que uns mesos després del debut d'Omega X, el juny del 2021, Kang, director general de Spire Entertainment en aquell moment, va començar a fer-los comentaris sexuals, a tocar-los les cuixes, les mans i la cara sense permís i a obligar-los a beure alcohol després dels assajos. Els advocats de la banda també han dit que Spire, una petita agència fundada el 2020, va dir que cada membre de la banda devia a l'agència uns 300.000 dòlars en deutes derivats de la seva formació.

Fins ara, els advocats de la banda no han presentat cap denúncia penal ni han presentat cap prova física que corrobori les seves acusacions. De moment, volen extingir el seu contracte, no pas presentar càrrecs. En canvi, Kang nega les acusacions i diu que l'han acusat d'abús per anar-se’n a una agència més gran.