Juan Luis Guerra desplega la coreografia de la felicitat al Cruïlla

BarcelonaEl Cruïlla 2022 deixa per a la història del festival uns quants concerts excepcionals, com el que va oferir Jack White divendres. El guitarrista nord-americà va desplegar una sòlida sessió de blues i rock amb una banda impecable. Lògicament, el moment àlgid va arribar a mitjanit, quan després de la magnífica Lazaretto va tocar Seven nation army, de The White Stripes, amb el públic escampant lo-lo-los pel Fòrum. Abans havia defensat amb convicció el blues més estripat i marcià de les tres primeres cançons del disc Fear of the dawn (2022), i després va organitzar la part final amb més peces de l’època White Stripes. 

Tanmateix, el dia gros d’aquesta edició era dissabte, bàsicament per la presència de Juan Luis Guerra i Rubén Blades, que han aplegat 25.000 espectadors, convocats tant per la magnitud artística dels dos gegants com per les ganes de passar un vespre inoblidable al Parc del Fòrum. No serà fàcil que aquests dos músics tornin a coincidir en el cartell d’un festival europeu, i, a més a més, disposant de temps per oferir concerts generosos. Per tant, parlar d’esdeveniment històric tenia tot el sentit. Potser per això hi havia tants espectadors amb la polsera groga, la que identificava els que havien adquirit només l’entrada de dissabte.

Juan Luis Guerra ha respost a la gran ovació de benvinguda amb una actuació d’una hora i mitja curulla de bachata, merengue i salsa, sempre amb la màgia melòdica que caracteritza l’autor de La bilirrubina. Com en el memorable concert del 2019 al Palau Sant Jordi, la quinzena de músics de Los 4.40, dirigits des dels teclats per Janina Rosado, han acompanyat el cantant dominicà en un repertori molt semblant al del disc en directe Entre mar y palmeras (2021), que ha començat amb les cançons Rosalía i La travesía, després de la qual Guerra ha demanat que tothom fes la clave, el patró rítmic que connecta les músiques del Carib llatí amb el terra i que permet mantenir el ballar activat tota l’estona. 

Una conga gegant 

No hi han faltat les referències a Déu, a qui Juan Luis Guerra prega a ritme de merengue en peces com Para ti. I sobretot hi ha hagut la coreografia de la felicitat que balla el públic i que aquesta vegada ha sigut impressionant: només calia veure milers de persones lliurades al poder de La bilirrubina, algunes fins i tot formant una conga gegant. Així d’eufòric ha sigut el final del concert, amb el Fòrum convertit en mar de felicitat.

“Voleu ballar salsa?”, havia demanat Juan Luis Guerra una hora abans. “Sí, però no hi ha lloc!”, va cridar una espectadora, que tot i així no parava de ballar. Poques vegades s’ha vist un concert tan multitudinari al Cruïlla, amb tantíssima gent implicada de cap a peus, i tan transversal generacionalment. Un altre exemple de l’excepcionalitat de la tarda ha sigut quan el públic ha cantat Burbujas de amor, omplint el recinte amb uns versos infal·libles que van de la metàfora cursi a l’erotisme romàntic: "Quisiera ser un pez / para tocar mi nariz en tu pecera / y hacer burbujas de amor / por donde quiera / Oh-oh-oh pasar la noche en vela / mojado en ti"... Era molt emocionant sentir-se dins d’aquesta onada eroticoromàntica. I just després, Guerra ha deixat que els 4.40 es fessin càrrec d’uns minuts de l’actuació, que ell ha aprofitat per agafar aire i signar discos a un espectador. 

Tot i un inici amb la veu no prou ben sonoritzada, el concert ha sigut impecable, amb la banda funcionant a ple rendiment, sobretot quan tocava apujar el ritme a El costo de la vida i El farolillo, però també en el to més íntim que han atorgat a Ojalá que llueva café. En el moment de tancar aquesta crònica el Cruïlla ja esperava l’altra gegant de la jornada: Rubén Blades.