Jordi Savall homenatja les dones músiques a Santes Creus

BarcelonaAbarrotada de cadires de plàstic, la plaça Bernat Calvó del monestir de les Santes Creus tenia una aparença perfectament barroca. Des de les sis de la tarda, músics i tècnics de so ultimaven els preparatius de l'actuació de Le Concert des Nations Féminin, una de les propostes més esperades del tercer Festival Jordi Savall, prevista per al vespre del diumenge 13 d’agost. Aquesta orquestra, formada exclusivament per dones de menys de 39 anys, va retre homenatge a les noies de l’Ospedale della Pietà de Venècia, que al segle XVIII van excel·lir com a intèrprets sota el mestratge d’Antonio Vivaldi. Davant un miler de persones vingudes de tot Catalunya, l’orquestra femenina de Savall va interpretar Les quatre estacions —escrites fa exactament 300 anys—i altres obres del compositor barroc amb una sonoritat especialment orgànica, sense estridències, amb l’energia de la violinista Alfia Bakieva com a concertino i solista. El feminisme, que és el fil conductor del festival d’enguany, va prendre l’escenari per “mostrar al món que no només els homes posseeixen els dons de l’art i l’intel·lecte”, com ja va escriure la compositora veneciana Maddalena Casulana al segle XVI. 

“Le Concert des Nations Féminin no hauria estat possible sense les acadèmies professionals amb què hem treballat aquests últims anys”, va dir Savall, fent referència al Projecte YOPCA per a joves intèrprets, impulsat pel Centre Internacional de Música Antiga (CIMA). Sense pretendre-ho, amb aquest comentari va assenyalar una de les peculiaritats més rellevants del festival: no és només un festival de música antiga amb un programa excepcional, sinó que, per damunt de tot, és el punt de trobada de desenes de músics que orbiten al voltant del violagambista. Durant gairebé cinc dècades, exercint un lideratge constant, Savall ha aconseguit mobilitzar generacions d’intèrprets de diferents països i ha fet de catalitzador de formacions ara ja referents en el panorama internacional de música antiga, com la Capella Reial de Catalunya, Le Concert des Nations i l’Hespèrion XXI, que el 2024 complirà cinquanta anys. I tot això sense gaires escarafalls, amb un humanisme a l’altura dels reptes globals actuals i una devoció per la música que l’ha dut a treballar vertiginosament per tot el món. 

L’austeritat musical més radical de Savall

El dissabte 12 d’agost al vespre, a l’església de Santes Creus, els solistes de la Capella Reial de Catalunya i l’Hespèrion XXI van interpretar plegats un programa de madrigals de Claudio Monteverdi, alternats amb peces instrumentals de compositors anglesos com Anthony Holborne i John Dowland. A diferència d’altres propostes més comercials, aquest concert va condensar l’essència savalliana més pura, l’austeritat musical més radical. Seguint el fil conductor del festival, el repertori pretenia homenatjar les muses de Monteverdi, com ara Arianna, l’heroïna abandonada que va inspirar el recitatiu El lament d’Arianna.

Els concerts diürns del diumenge 13 també van donar un protagonisme especial a les dones. Al migdia, la cantant Teresa Yanet, acompanyada del guitarrista Frank Pereira i el percussionista Marlon Rodríguez, va oferir un recorregut per diverses cançons cubanes, fent gala d’una potència teatral commovedora, sobretot en peces com Tú no sabe inglé,d’Emilio Grenet, i ¡Ay Mama Inés!, d’Eliseo Grenet. A la tarda, abans de l'actuació de Le Concert des Nations Féminin, The Ministers of Pastime va interpretar obres de Barbara Strozzi, Maddalena Casulana i Isabella Leonarda, tres compositores del segle XVII que la musicologia feminista ha reivindicat aquests darrers anys.