Joaquim Uriach, “continuïtat i nou impuls” al Palau de la Música

Barcelona“Aquesta casa està en un moment excels, deliciós, un dels millors moments de la nostra història”. La casa és el Palau de la Música i la frase l’ha dit aquest dimecres Joaquim Uriach (Barcelona, 1966), el nou president de l’Associació Orfeó Català i de la Fundació Orfeó Català Palau de la Música. En el seu “primer dia a l’oficina”, Uriach ha lloat la seva antecessora en el càrrec, Mariona Carulla. “Tenim unes bases sòlides i s’ha fet una molt bona feina i gestió. Recollim aquest llegat, ens sentim continuistes d’aquesta bona feina, i també volem donar un nou impuls per millorar tot el que es pugui millorar”, ha afegit Uriach.

Segons Carulla, que ha exhaurit tres mandats al capdavant del Palau de la Música, un dels reptes que haurà d’assumir Uriach és “recuperar o crear públic, i atraure els joves". La pandèmia ha modificat alguns hàbits, com ara la compra anticipada d’entrades, una qüestió que afecta pràcticament tots els equipaments culturals europeus i que genera incertesa: encara que al final s’omplin els auditoris, costa treballar amb prou previsió. “És un tema que ens preocupa, tot i que ja hi podem veure certa millora –explica Uriach–. El repte més immediat és que la gent perdi la por, que s’animi a tornar als concerts i a visitar l’edifici”.

Uriach no és aliè a la història recent del Palau de la Música. Va formar part de la junta durant dues presidències de Carulla, quan un dels principals objectius de la institució era fet net després del saqueig que va protagonitzar Fèlix Millet i que va esclatar el 23 de juliol de 2009. “Aquell matí estava anant al mercat pel lateral de la Diagonal amb la ràdio posada –recorda Carulla–, i de sobte sento que els Mossos són al Palau de la Música. Vaig girar cua pel carrer Casanova i vaig tornar a casa. Vaig començar a telefonar, però no hi havia manera de contactar amb ningú”. Uriach no en té un record tan precís: “En aquella època treballava fent dret penal econòmic, però no sé exactament què estava fent aquell dia”.

Carulla, que aleshores era vicepresidenta, va entomar el compromís de gairebé refundar el Palau de la Música. “Fèlix Millet tenia una manera de fer que no et deixava accedir a res, era molt hermètic”, diu. Es va canviar tota l’estructura per fer-la més eficient i transparent. També es va haver “d’arreglar” l’Orfeó, perquè “cada vegada que Millet trobava que li faltaven diners del pressupost, perquè se’ls posava a la butxaca, el que feia era restringir els recursos de l’Orfeó”. Va caldre, doncs, replantejar la governabilitat i la gestió. I a partir de l’arribada de Joan Oller com a director general, es va impulsar la part artística. Paral·lelament, es va treballar judicialment perquè Fèlix Millet rescabalés tot el que havia robat. “Reconeguts per la sentència són 23 milions d’euros. El 3 de setembre del 2009 ja vam poder demostrar-ne 6, i l’advocat de Millet va ser molt hàbil perquè ho va reconèixer; es pensava que amb això ja s’havia acabat”, recorda Carulla. En aquests tretze anys, el Palau de la Música ha recuperat 9,5 milions d’euros. “I n’hi ha quatre més que és probable que es puguin cobrar en els pròxims anys. Tot és molt lent, però estem disposats a seguir fins a l’últim cèntim”, diu Carulla. En aquest sentit, Uriach valora molt positivament la feina feta aquests anys, la qual cosa li permet dir que per a ell "el tema Fèlix Millet és història”.

Per a Carulla, Uriach és “la persona ideal” per liderar la nova etapa del Palau de la Música: “Té molta professionalitat i experiència, i és empresari, que és important per parlar amb altres empresaris perquè siguin mecenes”. Uriach no hi arriba sol: presideix una junta en què hi ha Eugènia Prieto (exdirectora d’Esade), l’escriptor Jordi Cabré, l’economista Ignacio García-Nieto, el cardiòleg Xavier Garcia-Moll i el músic Albert Guinovart, entre d’altres.