Joan Vilà:“Si la banda sonora és bona, s’eleva tota la pel·lícula; si no, se’n va en orris”
Compositor de bandes sonores
En tan sols quinze dies, el jove compositor de bandes sonores Joan Vilà (Barcelona, 1987) va guanyar el primer premi per la música del curtmetratge Macarrones con tomate als Jerry Goldsmith Awards i el premi a la millor banda sonora per la pel·lícula Quién eres als prestigiosos Hollywood Music in Media Awards. Apassionat del cinema, la seva carrera musical apunta maneres.
UN COMPOSITOR ENTRE ELS GRANS
El dia de la cerimònia, Joan Vilà no havia tingut temps de seure a la butaca quan va sentir a tot volum la banda sonora que havia compost per a la pel·lícula Quién eres. Li acabaven de donar el premi a la millor música de pel·lícula independent de parla no anglesa als Hollywood Music in Media Awards. Són uns premis prestigiosos que s’entreguen a Los Angeles i on es poden veure tots els grans compositors de bandes sonores, com Justin Hurwitz, Hans Zimmer o Alexandre Desplat. “El cor m’anava a mil. Va ser un somni fet realitat”, confessa Vilà emocionat.
PASSIÓ PEL MÓN DEL CINEMA
No feia ni quinze dies que li havien donat un altre premi als Jerry Goldsmith Awards. Dos reconeixements que, segons Vilà, han estat fruit de “molts esforços i de participar en molts projectes diferents, encara que fos sense cobrar”. En el món del cinema, aquesta és una de les maneres de donar-se a conèixer. I en el seu cas, la música ha estat la seva manera d’homenatjar el món del setè art, del qual es considera un apassionat. “Si la banda sonora és bona, s’eleva tota la pel·lícula; si és dolenta, per molt bé que hagis fet el rodatge i el guió, se’n va en orris”.
BUSCANT EL DIÀLEG INTERIOR
Encara que un bon compositor de bandes sonores s’ha d’adaptar a tota mena de pel·lícules, si Vilà hagués d’escollir un gènere, es decantaria pel drama. “Sempre em surt la vena nostàlgica”. Dos dels seus grans referents són Thomas Newman i James Horner, “dos compositors que tenen ànima i són molt emotius”. Un dia Conrad Pope, compositor de renom a Hollywood, li va aconsellar que intentés trobar el seu propi diàleg. De moment, Vilà segueix experimentant amb el piano i amb tota mena d’instruments de percussió: “M’agrada l’estil minimalista”.
