Joan Manuel Serrat: "Vivim en un temps contaminat, hostil, insolidari"
El cantautor rep el Princesa d'Astúries i canta per sorpresa 'Aquellas pequeñas cosas' durant la cerimònia
Barcelona"Com poden veure, soc un home gran, tirant a vell", s'ha presentat a si mateix Joan Manuel Serrat aquest divendres al Teatro Campoamor d'Oviedo, on ha rebut el premi Princesa d'Astúries de les arts 2024. El músic barceloní, que es va retirar dels escenaris el 2022, ha pronunciat un discurs d'agraïment al rebre el premi que ha tancat amb una petita sorpresa: trencant el protocol de l'acte, ha cantat el seu tema Aquellas pequeñas cosas amb l'únic acompanyament d'una violinista. "A mi m'agrada cantar, i no se m'acut una altra manera de donar-los les gràcies que cantant una cançó", s'ha justificat.
Abans, en el seu discurs d'agraïment, Serrat ha invocat els seus orígens ("Vinc d'una llarga postguerra que va trigar molt a concloure i d'una família humil"), s'ha autodefinit com "una persona que s'alegra molt amb la vida, que se sent estimada i respectada" i ha elogiat l'ofici al qual ha dedicat la vida: "escriure cançons i cantar-les". "La meva escriptura ve de l'observació, d'escoltar, veure, sentir i tocar –assegura–. Soc partidari de les vides pròpies i les alienes. Prefereixo els camins a les fronteres, la raó a la força i l'instint a la urbanitat. Soc un animal social i racional que necessita altres homes, però més enllà de la tribu".
Serrat s'ha proclamat un creient en "la tolerància, el respecte al dret aliè i el diàleg", així com en "la llibertat, la justícia i la democràcia", valors que, subratlla, "van plegats o no van". I confessa que no està "conforme ni a gust" amb els temps recents que li ha tocat viure. "Vivim un temps contaminat, hostil, insolidari, on els valors democràtics i morals han sigut substituïts per l'avidesa del mercat i on tot té un preu. No m'agrada ser testimoni d'atrocitats sinó d'unànimes i contundents respostes". El músic voldria "deixar un bon record en els altres quan desaparegui", i es pregunta, "de mala gana", quan arribarà "el temps de veremar els somnis, en veure els amics marxar abans de recollir els seus".
