Joan Manuel Serrat, premi Princesa d'Astúries de les arts 2024

BarcelonaEl cantautor Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943) ha estat guardonat amb el premi Princesa d'Astúries de les arts. Després de retirar-se dels escenaris a Barcelona el desembre del 2022, punt final d'una gira mundial de 74 concerts titulada El vicio de cantar 1965-2022, ara que ja fa seixanta anys que té vint anys, el músic està recollint diversos premis per una trajectòria de més de cinquanta anys i 500 cançons: el juny passat va rebre el Premi Nacional de Cultura i la Medalla d'Honor de la SGAE. "No saben amb quanta alegria i emoció rebo la notícia de la concessió del premi Princesa d'Astúries de les Arts 2024. Voldria agrair al jurat haver valorat tan generosament els meus mèrits i també donar les gràcies a tots aquells que en aquesta ocasió i en altres anteriors van proposar unir el meu nom a la llista de guardonats per aquest premi", ha assenyalat en una declaració remesa a la fundació que concedeix els guardons i en la qual agraeix també al jurat que hagi valorat tan "generosament" els seus mèrits.

Unes hores més tard, en roda de premsa a la seu de la SGAE a Catalunya, a Barcelona, ha dit: "En aquest moment em sento bastant a gust amb el que he fet, amb el que he estat en aquesta vida, i espero que la vida sigui generosa i em permeti gaudir encara durant un temps. És un bon colofó a la meva carrera artística". A la seu de la SGAE, Serrat també ha recordat el seu vincle amb la poesia, un element essencial en una trajectòria que l’ha dut a crear cançons a partir de versos de poetes com Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Antonio Machado i Miguel Hernández, entre d’altres. “No m’hauria implicat mai en la cançó sense una sèrie de condicionants, i una de les coses que eren condició per a mi és, mitjançant la cançó, poder transmetre un pensament poètic”. Igualment, ha explicat que per fer cançons és important tenir l’estímul per fer-les i sentir una necessitat personal, i creu que actualment “tal com està muntada la història, del que és l’artista i la indústria, és poc estimulant”. Serrat, que als anys 70 ja va deixar palès el compromís ecologista en cançons com Pare, ha recordat com el preocupa “el maltractament de l’home al medi ambient”.

Un referent indiscutible

Serrat és un referent indiscutible de la cançó popular, un artista que travessa generacions i continents, cantant en català i en castellà. Cançó de matinada, Mediterráneo, Paraules d'amor, Menuda o Señora són alguns tels temes que l'han convertit en un dels artistes més rellevants dels últims 60 anys. Va debutar el 1964. Des dels seus inicis amb Els Setze Jutges –ell n'era el tretzè dels setze–, la seva carrera ha sigut imparable i intensa. Va fer servir la seva veu en contra de la repressió, cosa que li va costar l'arrest, multes i un any d'exili a Mèxic. Un dels seus gestos per la cultura catalana va ser renunciar al festival d'Eurovisió el 1968 per no poder cantar en català el La, la, la amb què Massiel va guanyar.

Ha gravat més de 40 discos i la seva empremta s’escampa per diferents generacions d'artistes. "Serrat és una bèstia de la cançó i això ho sap tothom", deia Roger Mas abans del comiat. Els seus discos han marcat la banda sonora de moltíssima gent, en especial després de les seves multitudinàries gires a Llatinoamèrica, de vegades en solitari i d'altres amb Joaquín Sabina, Víctor Manuel, Ana Belén o Miguel Ríos.

"Escriure és fer servir els sentits, mirar-se endins i explicar el que et passa, però també als altres, escriure cançons és transformar els somnis, petites realitats, imprescindibles per entendre el meu temps, el que passa, el que vull", va dir Serrat en rebre el Premi Nacional. El 2021 havia rebut el Premio Nacional de músiques actuals, i el 2014 el Grammy Llatí a la persona de l'any, entre altres reconeixements.

Proposat per Antonio Gutiérrez Vegara, exsecretari general de CCOO, al premi Princesa d'Astúries, Serrat s'ha imposat a cinquanta candidats. L'any passat el va guanyar Meryl Streep i abans Martin Scorsese, Peter Brook, Marina Abramović i Carmen Linares i María Pagés. L'última personalitat catalana que l'havia guanyat va ser Núria Espert, el 2016.

Segons l'acta del jurat, Serrat és un "referent cívic" i en el seu treball, "de profunda arrel mediterrània", es conjumina l'art de la poesia i la música "al servei de la tolerància, els valors compartits, la riquesa de la diversitat de llengües i cultures, així com un necessari afany de llibertat". El jurat del premi Princesa d'Astúries de les Arts 2024 estava integrat per Claude Bussac, Josep Maria Flotats, Sergio Gutiérrez Sánchez, Maribel López Zambrana, Antonio Lucas Herrero, Joan Matabosch, Isabel Muñoz Villalonga, María Pagés, Helena Pimenta, Martha Thorne, Rosa Torres-Pardo i Carlos Urroz Arancibia, i presidit per Miguel Zugaza Miranda.