Jo Jet i Maria Ribot s'atreveixen a Madrid amb el seu homenatge als ancestres

Madrid"Quantes i quantes engrunes d'avantpassats porto vives!" El vers el va escriure Josep Pous i Pagès als anys cinquanta i ràpidament ve al cap quan s'escolta, però sobretot s'entén, el nou treball del grup manresà Jo Jet i Maria Ribot. Acabat de sortir del forn, Ribera, produït pel Sr. Chen, és el seu cinquè disc i, a més de recollir tot el que han teixit durant deu anys, començant per la recent incorporació de la Marina Lluch a la família, suposa el recull de les vivències dels avis i les àvies. Un homenatge, doncs, als ancestres i a les seves històries: "Són el que ens ha portat fins aquí", explica el grup manresà, que aquest dissabte al migdia ha debutat a Madrid. De fet, també ha estat el debut en un territori de l'Estat de parla no catalana.

L'aterratge del trio a la capital espanyola ha estat a l'emblemàtica Sala Clamores, al barri de Chamberí. Les parets del que és un dels llocs musicals més icònics del subsol madrileny –amb quaranta-quatre anys, és la segona sala de concerts de la ciutat, després de la Sol, que pot presumir de més antiguitat– han estat les encarregades de resguardar el caliu que el grup ha buscat transmetre durant poc més d'una hora davant un públic del tot entregat i que en més d'una ocasió no ha dubtat a acompanyar-los. També els ha ajudat la foscor de l'espai, trencat només per unes llums tènues vermelles i blaves.

La feina d'omplir aquesta escena ha recaigut en la sonoritat de les guitarres, que han estat imprescindibles durant tot el concert, i les veus de Jordi Jet Serra, Maria Ribot i Marina Lluch. Ambdues coses s'han alineat i han donat lloc al pop intimista que tant caracteritza el grup, així com a l'esperit acústic que defineix Ribera. I, per descomptat, s'han alineat per donar lloc a les dotze cançons que formen el nou disc. Una riuada d'aigua en forma de notes musicals ha unit títols com Cendres amb Fil vermell, Un lloc on aturar-se i Els tres junts, fins a acabar amb la cançó que dona nom al disc. Per descomptat, no hi ha faltat Aigua de maig, la cançó amb la qual el grup va sorprendre la primavera passada i que es va convertinr en l'avantsala d'aquest repertori que van donar a conèixer a finals d'octubre.

Però a Jo Jet i Maria Ribot, l'aigua de la riuada no només els permet enllaçar les cançons, sinó que també els ajuda a enllaçar les vivències dels avantpassats amb les generacions futures, que tot i no haver-les viscut sí que les poden recordar. Alhora, fer memòria els trasllada als llocs on han crescut, com és el cas de la mateixa ciutat de Manresa, cosa que es detecta quan en una de les cançons fan referència a "passar pel [carrer del] Pujolet". De fet, no és estrany, tenint en compte que Ribera busca, sobretot, connectar amb les arrels.

I per si de cas amb tot això no n'hi havia prou, els tres músics s'han atrevit amb la recreació en directe d'un dels elements que inspiren el caliu que desprèn la sonoritat del disc: la sensació d'estar a la voreta del foc, però no d'un foc qualsevol, sinó a la voreta del foc d'una foguera. Així, tots tres han baixat de l'escenari i s'han col·locat al mig de la sala i en rotllana, envoltats pel públic de la mateixa manera que una foguera queda envoltada pels que hi busquen escalf. Al cap i a la fi, "l'ofici de les cançons té sentit si es comparteix", ha expressat Maria Ribot al final del concert.